L'Obra Cultural Balear (OCB), al costat de les principals organitzacions socials de defensa de la llengua, ha presentat aquest dissabte una carta dirigida a la presidenta Marga Prohens en la qual defensen «la convivència» i mostren el seu rebuig frontal «a la segregació dels infants per raó de llengua».
A la missiva, la societat civil mostra el seu «No!» més rotund a la segregació lingüística defensa per PP i VOX i exigeixen a la Prohens que compleixi amb les lleis educatives i l'Estatut d'Autonomia. Li exigeixen que recapaciti i no accepti les coaccions de VOX en una matèria tan fonamental com és el català a l'escola.
«Separar els nins per motius idiomàtics constitueix una aberració pedagògica i obre la porta a la fractura social i cultural i a la divisió de la societat en dues comunitats lingüístiques diferenciades», assegura el document, que recorda que l'escola juga un paper fonamental en el procés de normalització lingüística.
Tot seguit, reproduïm el document signat per les principals organitzacions de la societat civil illenca:
«En defensa de la convivència i contra la segregació dels infants per raó de llengua, apel·lam a la presidenta Prohens
Les entitats sota signants, les més representatives del món educatiu i cultural de les Illes Balears, demanen a la presidenta Prohens que accepti l'oferiment de PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca per aprovar el sostre de despesa, imprescindible per a tramitar els pressupostos de la comunitat autònoma, a canvi de renunciar a la segregació dels nostres infants per raons de llengua.
La segregació lingüística resulta incompatible amb l'art. 135.1.e de la Llei d'educació de les Illes Balears, que consagra com a principi del model lingüístic educatiu la no-discriminació i la no-separació dels alumnes en centres o grups-classe per raons de llengua. Separar els nins per motius idiomàtics constitueix una aberració pedagògica i obre la porta a la fractura social i cultural i a la divisió de la societat en dues comunitats lingüístiques diferenciades.
A més, la segregació lingüística fa del tot impossible assolir l'objectiu d'haver adquirit una competència comunicativa plena en les dues llengües oficials, de manera que els alumnes puguin emprar-les amb fluïdesa, tant oralment com per escrit, en finalitzar el període d'escolarització obligatòria, tal com prescriuen l'art. 20 de la Llei de normalització lingüística i l'art. 135.1.a de la Llei d'educació de les Illes Balears. Els alumnes de la línia en català en dominaran les dues; els alumnes de la línia en castellà, només el castellà.
I és que l'escola juga un paper fonamental en el procés de normalització lingüística, atès l'efecte compensatori que desplega en relació amb la poca presència –sovint, absència– de la llengua pròpia en determinats contextos en general, i especialment a l'entorn immediat d'una part important dels alumnes (a causa de l'allau incessant de ciutadans nouvinguts durant les darreres dècades, sovint és l'escola el primer i únic entorn en què els nins i joves hi tenen contacte).
L'acceptació, per part del Govern de les Illes Balears, de les exigències de l'extrema dreta en matèria lingüística a l'ensenyament comporta trencar el consens i destruir el model lingüístic educatiu vigent en els darrers vint-i-cinc anys, impulsat en el seu moment, paradoxalment, per un govern del Partit Popular. Però aquest preu tan costós no és imprescindible: els partits de l'oposició democràtica s'han oferit a fer possible l'aprovació del sostre de despesa a canvi d'enterrar aquest pla de segregació lingüística.
La societat civil de les Illes Balears apel·la a la presidenta Prohens perquè accepti l'oferiment de PSIB, Més per Mallorca i Més per Menorca, i posi fi a aquesta deriva irracional: no pot sacrificar el futur dels nostres infants, la convivència a les escoles, la cohesió social a canvi del xantatge d'una minoria extremista que té, com a programa polític, la liquidació de la nostra autonomia, l'aniquilació de la nostra llengua i, en definitiva, la nostra destrucció com a poble.
OCB (Obra Cultural Balear), Grup Blanquerna, Stei-Intersindical, AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), Sindicat SIAU, Plataforma per la Llengua, Sindicat UOB, ADIPMA ( Associació de directors i directores d'educació infantil i primària de Mallorca), FAPA Mallorca i FAPA Eivissa, Junta de personal docent no universitari de Mallorca, Sindicat Alternativa, CCOO Illes Balears, UGT-Ensenyament, Palma XXI, Institut d'Estudis Eivissencs, Joves de Mallorca per la Llengua, Jubilats per Mallorca, Assemblea Sobiranista de Mallorca, UCTAIB ( Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears), PEN Català, Aplec Jove, OCB-Formentera, Junta de Personal Docent no Universitari de Menorca, ADESMA ( Associació de Directors d'Ensenyament Secundari de Mallorca) i IDEIB ( Inspectores i Inspectors d'Educació de les Illes Balears)».
