MÉS per Mallorca ha registrat una Proposició de Llei al Parlament perquè les Illes Balears tenguin un tipus d’IVA «diferenciat i un 25% inferior als aplicats a territoris continentals de l’Estat espanyol per tal de compensar els sobrecostos de la insularitat». A més i amb el mateix objectiu, la Proposició dels ecosobiranistes demana que el Govern cerqui aliances amb altres territoris insulars d’estats membres de la Unió Europea per tal de fer un front comú en la defensa dels interessos compartits, entre els quals hi ha d’haver l’autorització de règims fiscals especials que incloguin un impost sobre el consum de béns i serveis diferenciat i/o inferior.
«Les Illes Balears són l’únic territori no continental de l’Estat espanyol que no té un IVA diferenciat. I malgrat això, o precisament per això, el cost de vida a les Illes Balears és un 2,8% més alt que la mitjana estatal, mentre que a Canàries és un 3,4% inferior», ha denunciat el coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. «Necessitam un IVA diferenciat i inferior que compensi els sobrecostos de la insularitat», ha defensat.
En aquest sentit, Apesteguia ha recordat que les Illes Balears són el territori de l’Estat on més car és fer la compra a un supermercat, tal com indica l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) al seu informe publicat el mes d’octubre de 2022. Productes com la tomàtiga triturada a Mallorca tenen un cost d’1,12 euros, mentre que a les Illes Canàries és de 0,99 euros. Aquesta diferència també és present a altres productes bàsics com les compreses (Balears: 3,55 euros; Melilla: 2 euros), les llenties (Balears: 2,03 euros; Canàries: 1 euro), o el litre de benzina 95, que a Mallorca avui té un cost d’1,59 euros, a Lleida d’1,44 euros, i a Canàries d’1,09 euros.
A més, Apesteguia ha posat l’accent en el fet que «l’elevat cost de vida a les Illes Balears contrasta perquè els salaris i les pensions no van en la mateixa línia i és on més poder adquisitiu s’ha perdut». El salari mitjà s’hi va situar el 2021 en 1.591 euros al mes, per sota de la mitjana estatal de 1.749 euros mensuals. A més, és la segona comunitat que en els darrers dos anys ha perdut més poder adquisitiu, amb una mitjana de 928 euros anuals, tan sols darrere de les Canàries, amb un descens de 1.296 euros. I la pensió de jubilació mitjana està per sota de l’estatal: a les Illes Balears és de 1.012,43 euros i a l’Estat de 1.086,52 euros, segons les dades publicades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a 1r de març de 2022. En concret, les Illes són la vuitena regió amb la pensió mitjana més baixa de tot l’Estat.
«El major cost de vida a les Illes Balears té múltiples causes, però és innegable que la insularitat hi té un pes cabdal. I per mandat constitucional, l’Estat té l’obligació a donar resposta a aquest fet i acabar amb el greuge comparatiu que vivim», ha defensat el coordinador general de MÉS per Mallorca.
Per aquest motiu, el partit ecosobiranista ha registrat una Proposició no de Llei al Parlament per a instar el Govern de l’Estat a renegociar en el si de la Unió Europea l’article 25 de l’Acta relativa a les condicions d’adhesió del Regne d’Espanya i de la República Portuguesa i a les adaptacions dels Tractats, així com el Protocol número 2, per a incloure-hi les Illes Balears com un territori especial, per tal d’aplicar-hi, com a mínim, un impost sobre el consum de béns i serveis diferenciat i inferior al de l’IVA, per tal de compensar els sobrecostos produïts per la insularitat que resulten en un empobriment general de la població.
També per a, mentre no s’aconsegueixi l’estatus de territori especial, el Parlament insti el Govern de l’Estat a negociar en el si de la Unió Europea una modificació de l’article 104 de la Directiva 2006/112/CE del Consell de 28 de novembre de 2006 relativa al sistema comú de l'impost sobre el valor afegit, per tal que els tipus de l’IVA que s’apliquin a les Illes Balears siguin un 25% inferior als corresponents aplicats als territoris continentals de l’Estat espanyol, per tal de compensar els sobrecostos produïts per la insularitat que resulten en un empobriment general de la població.
A més, la Proposició no de Llei de MÉS per Mallorca insta el Govern a cercar aliances amb altres territoris insulars d’estats membres de la Unió Europea per tal de fer un front comú en la defensa dels interessos compartits, entre els quals hi ha d’haver l’autorització de règims fiscals especials que incloguin un impost sobre el consum de béns i serveis diferenciat i/o inferior.
