La Plataforma per la Llengua Illes Balears i la secció local del PSIB de Calvià varen presentar la setmana passada al·legacions a l'aprovació inicial del nou reglament lingüístic de l'Ajuntament per l'ús de les dues llengües oficials, tal com ja va anunciar l'entitat el mes d'agost.

L'ONG del català va fer arribar diverses aportacions jurídiques a la regidora Nati Francés. El grup municipal socialista va registrar un escrit d'al·legacions pertinents que incorpora les aportacions de Plataforma per la Llengua i n'afegeix de noves.

Plataforma per la Llengua vol agrair a la regidora Nati Francés, al grup municipal del PSIB (primera força del consistori) i als serveis jurídics dels socialistes illencs la bona disposició per a col·laborar en les al·legacions per a fer tornar la normativa municipal al consens illenc sobre normalització lingüística.

El document presentat destaca que el nou reglament lingüístic inclou una sèrie de punts incompatibles amb la normativa i lleis actuals, que està obligat a respectar com a normativa de rang inferior. En concret, diversos dels punts són contraris a Llei 3/2003 del règim jurídic de les Illes Balears; a Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, i al Decret 49/2018 sobre l'ús de les llengües oficials en l'administració de la CAIB en els aspectes que resulten aplicables a les corporacions municipals.

L'article 5 del document indica que «les actuacions internes es podran redactar en qualsevol de les dues llengües oficials del territori», fet que va en contra de la Llei del règim jurídic de les Illes Balears i dels articles aplicables a les corporacions municipals que de l'abans esmentat decret sobre l'ús de llengües oficials. Ambdues normes preveuen que les actuacions internes han de ser en català.

Plataforma per la Llengua vol alertar que posar l'ús de les llengües municipals a criteri de cada treballador, si a més es combina amb l'entrada de treballadors sense capacitació lingüística, és afavorir l'ús pràcticament exclusiu del castellà i abandonar la funció de foment del català dels poders públics de les Illes. A més, que les administracions illenques emprin el català amb normalitat compensa l'ús que en fa l'administració general de l'Estat a les Illes, que té el castellà com a llengua de treball intern i, en el cas de l'administració militar, el té com a llengua obligatòria de les relacions internes tal com fixa la Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar.