Dia 17 de maig és el Dia internacional contra la LGTBIfòbia. Amb motiu d’aquesta data, totes les associacions LGTBI de les Illes Balears han volgut posar de manifest i reivindicar la necessitat que, des de les institucions publiques de l’Estat i de les Illes Balears, «es posin en marxa mesures de memòria i reparació de les persones LGTBI que varen ser víctimes de la legislació repressiva del Franquisme».

En el manifest-proposta signat per les sis associacions LGTBI de les Illes Balears (Associació LGTBI de les Illes Balears-Ben Amics, Col·lectiu de la Llave del Armario, Ses Foneres Col·lectiu Transfeminista de Menorca. Associació de famílies de menors trans - Chrysallis Illes Balears, Balears Diversa - Asociación lgtbiqa y feminista de les Illes Balears Balears, Diverxia Menorca) es recorda que «el final de la dictadura franquista i els inicis cap a la democràcia no varen suposar per a les persones LGTBI una ruptura immediata amb la legalitat homofòbica ni amb la cultura masclista i heteronormativa».

«L'indult i les amnisties dels anys 1976 i 1977 no varen tenir en compte els presos socials, ni en concret als homosexuals, detinguts sota la legalitat repressiva del nacionalcatolicisme», recorden i afegeixen que «varen haver de passar 30 anys perquè una llei –la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de la memòria històrica- reconegués el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiars de les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la Dictadura».

A les Illes Balears l’any 2018 es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei 2/2018, de 13 d’abril), en l’exposició de motius de la qual s’afirma: «durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la 'Ley de Vagos y Maleantes' i la 'Ley de Peligrosidad Social'».

A pesar de les lleis esmentades, les mesures aplicades a favor de les víctimes LGTBI «han estat raquítiques i insuficients, per no dir nul·les», consideren aquestes associacions, que també expliquen que «per a donar resposta a la voluntat memorialitzadora –i per tant visualitzadora- i restitutiva que les inspirà no es pot tolerar l’exclusió de cap víctima del franquisme de la seva memòria i restitució; les LGTBI tampoc».

Les entitats LGTBI de les Illes Balears ha fet públic un manifest amb cinc propostes:

1 - «Declarar la nul·litat dels judicis. Prendre les mesures, a nivell autonòmic i estatal, perquè les sentències emparades en la Llei de Vagos y Maleantes i la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, així com també en l’'escàndol públic' previst en el codi penal, basades en l’orientació sexual, identitat sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere de les persones acusades i jutjades, siguin declarades nul·les i/o sense efecte (quant a condemna i sanció, amb els efectes corresponents) per vicis de forma i fons».

2 - «Ampliar, en quanties i terminis, les indemnitzacions a favor dels anomenats 'expresos socials' del franquisme recollides en la Disposició Addicional 18ª de la Llei 2/2008, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009 (BOE nº 309, de 24 de desembre)».

3 - «Assimilar com a alta en la cotització a la Seguretat Social el temps que les persones homosexuals varen ser privades de llibertat. Les persones LGTBI varen patir una doble repressió: varen patir la privació de llibertat igual que els presos polítics, però a més una estigmatització per la seva orientació sexual, vexacions, violacions i tortures, tant dins com fora de la presó. Segons la Llei 18/1984, les persones que varen ser privades de llibertat durant el franquisme pels supòsits contemplats en la Llei d'Amnistia de 1977, és a dir, per motius polítics, podien cotitzar el temps passat a la presó com assimilat a l'alta. En canvi, la privació de llibertat dels homosexuals, només pel fet de ser-ho, com una manera de repressió franquista contra la seva orientació sexual, no ha obtingut aquesta assimilació.

4 - «Crear l’Espai de la Memòria LGTBI. Aquesta figura, que ja es contempla en algunes lleis autonòmiques, com la valenciana, té l’objectiu de promoure i afavorir el coneixement, l’estudi i la investigació sobre la història del col·lectiu LGTBI, mitjançant informació bibliogràfica i documental. Entre d’altres tasques l’Espai de la Memòria LGTBI hauria de ser l’espai per a recordar les persones LGTBI que varen ser perseguides, torturades i assassinades.

5 - «Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva orientació sexual. Aquest monòlit en memòria a las persones LGTBI represaliades ja existeix, per exemple, a Euskadi (Durango)».

El manifest amb les cinc propostes s’ha fet arribar a les institucions legislatives i als grups polítics que hi estan representats i als governs del Consell de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Consell Insular d’Eivissa, Consell Insular de Formentera, de les Illes Balears, d’Espanya, així com al Parlament de les Illes Balears i Congrés de Diputats i Senat.

Les associacions que signem el manifest amb les cinc propostes demanem a les institucions i als seus representants que, per la via que considerin més adequada i d’acord amb el seu àmbit competencial, posin en marxa les mesures de memòria i reparació de les víctimes LGTBI del Franquisme. I consideren que «aquesta memòria i reparació és també una forma necessària de lluita contra la LGTBIfòbia».