MÉS per Mallorca ha registrat aquest dilluns al Parlament una Proposició no de Llei (PNL) on reclama al Govern espanyol actualitzar les dades poblacionals de les Illes Balears que fa servir a l'hora de repartir subvencions. De fet, segons ha explicat la diputada Joana Aina Campomar, fins i tot l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ja va criticar al juny del 2019 la manca de criteris objectius en el repartiment de moltes subvencions estatals, que anualment poden arribar als 30.000M€ .
L'Airef destaca que a les diferents conferències sectorials entre govern estatal i CCAA «utilitzen criteris arbitraris i desfasats i posa com a exemple la conferència sectorial d'habitatge en la qual el repartiment s'estableix d'acord amb criteris de població que no s'han revisat en 28 anys». En aquest context, la diputada ecosobiranista recorda que en el cas dels 600M€ mobilitzats per l'Estat per a pal·liar l'impacte de la crisi de la Covid-19 en el mercat del lloguer, «si no es modifica el criteri de repartiment, s'aplica un model que va establir la Conferència sectorial l'any 1992». Es més, segons Campomar, «ja ha passat amb els 200M€ de fons compromesos i avançats pel 2020 i 2021 a causa de la crisi de la Covid-19. El model de repartiment dels plans d'habitatge, amb ajudes i plans quadriennals ja era caduc abans que el coronavirus ho capgirés tot».
Per això, i atenent que els criteris estatals no tenen en compte les variacions demogràfiques que de les Illes Balears que, han incrementat la seva població en aquests darrers 30 anys, mentre que altres territoris n'han perdut, «cal una correcció immediata. Ara més que mai». Sobretot, perquè «no es tenen compte, en el cas de les ajudes d'habitatge, les dificultats pròpies de cada mercat residencial, els preus del lloguer, la incidència dels pisos turístics o l'esforç financer de les famílies destinat al pagament del lloguer».
Campomar apel·la a que la manca d'acord entre el Govern espanyol i el conjunt de les CCAA «no pot ser una excusa ni pot perjudicar els residents de les Illes Balears. Si es poden aplicar criteris objectius per unes ajudes, com són les de l'ICO, també s'ha de fer per la resta implantant els mecanismes que facin falta». Així recorda que «gràcies a les reivindicacions de la Conselleria d'Afers Socials i Esports del Govern, Fina Santiago, les Illes Balears rebran 7,4M€ en el cas del Fons Social extraordinari de 300M€ que l'Estat distribueix entre les comunitats autònomes per a fer front a les necessitats socials provocades per la crisi de la Covid-19 en lloc dels 5,7M€ previstos inicialment segons el repartiment d'acord amb l'estadística poblacional de 1992». Uns 1,7M€ més perquè s'ha aconseguit que s'actualitzin les dades de població, les Illes Balears representen un 2,8% de la població estatal front 1,9% de 1992, reclamats per la consellera en el Consell Territorial de Serveis Socials i dependència realitzat per videoconferència. Aquest nou criteri és el que MÉS reclama estendré al conjunt d'ajudes i subvencions.
