La directora insular d'Igualtat del Consell de Mallorca, Rosa Cursach, ha subratllat el valor «simbòlic» que les dones participin en les mateixes condicions que els homes en les tradicions i en les festes populars de municipis de Balears en pro de la igualtat.

«La pròpia idea d'igualtat implica que les dones han de poder participar en igualtat de condicions en les festes populars», ha expressat Cursach en una entrevista a Europa Press en la qual ha incidit que la pròpia Llei d'Igualtat de 2007 contempla la participació de dones en festes populars sobre la base del principi d'igualtat».

«A vegades sembla que parlem de les tradicions i de les festes populars des de la ignorància, des del 'sempre s'ha fet així', quan no sempre és així. Això de Pollença ho ha demostrat», assenyala Cursach.

Cal tenir present que les dones recuperaran aquest any un batalló que participarà en el simulacre de la batalla entre 'Moros i Cristians' de Pollença, cosa que no ocorria des de 1882, quan les dones varen deixar de participar en la festa, malgrat haver format part d'ella des de 1857.

L'acabada de nomenar titular d'Igualtat del Consell també s'ha referit a altres «avanços en la igualtat» relatius a la participació de dones en festes i tradicions, com el ball d'una dona en els Cossiers de Manacor d'aquest any o la celebració de la festa de les 'Dimònies', també a Manacor.

«Simbòlicament, és molt potent que les dones participin en igualtat de condicions en les festes i tradicions, ocupant espais tradicionalment masculinitzats», ha destacat Cursach, qui ha reiterat que «aquestes victòries» són «del moviment feminista» i dels col·lectius de dones que han abanderat aquestes reivindicacions en les seves localitats.

Atenció social

L'exdirectora de l'Institut Balear de la Dona (IBDona) s'ha referit a les acabades d'estrenar transferències en matèria d'igualtat i LGTBI, que inclouen la gestió dels serveis d'atenció directa a dones que patesquin violències masclistes.

«En aquests quatre anys, el Consell ha posat en marxa moltes coses, ara la idea és mantenir-les i començar a treballar en les competències d'igualtat i serveis d'atenció a dones transferides del Govern al Consell», ha reconegut.

Segons ha relatat, la institució insular s'encarrega de l'atenció social, jurídica i psicològica a dones que pateixen violències masclistes. El nou equip sorgit després de les eleccions insulars del 26 de maig ja ha començat a treballar en l'estructura dels serveis d'atenció amb la finalitat de fer-los «més efectius, àgils i pròxims» a la ciutadania.

En concret, Cursach s'ha referit a la descentralització de Palma cap a la Part Forana del servei d'atenció social a dones com un dels eixos d'actuació del Consell, ja que en diversos municipis de Mallorca ja es duu a terme l'atenció jurídica i psicològica a dones, però no la social.

Així mateix, ha recordat que els 'Acords de Raixa' inclouen atorgar una ajuda al lloguer a dones que hagin sofert violències masclistes.

Campanya 'No i Punt'

Sobre la campanya 'No i Punt', llançada en 2016 i centrada en la prevenció d'agressions sexistes en espais d'oci, Cursach ha assenyalat que enguany s'han adherit els mateixos municipis que l'any passat. A més, comenta que el Consell ha decidit estendre la campanya més enllà de l'estiu per a tenir-la en vigor durant tot l'any.

La iniciativa ofereix no només un punt d'informació sobre agressions sexistes durant les festes, sinó també un protocol d'actuació davant casos de violències sexuals en entorns d'oci, així com formació per al personal municipal i les persones que es trobin en el punt d'informació.

En aquest sentit, la directora insular d'Igualtat ha detallat que el protocol és «específic» per a espais d'oci i que contempla l'habilitació d'un punt d'informació, des d'on s'atén i acompanya a dones que denunciïn agressions sexuals durant les festes.

Cursach també ha recordat que l'Institut Balear de la Dona (IBDona) disposa d'un telèfon d'atenció 24 hores precisament centrat en acompanyar a dones que patesquin violències masclistes.

Espais de festa en igualtat de condicions

Per a Cursach, l'estratègia de la campanya 'No i Punt' va més enllà de la prevenció d'agressions sexistes en espais de festa, en centrar-se també a eliminar els comportaments sexistes de les festes populars, cosa que, per a Cursach, interpel·la al paper i la presència de les dones en les festes.

«Volem que les dones gaudeixin dels espais de festa en igualtat de condicions i sense sentir-se assetjades, però resulta que en molts àmbits de la festa elles no tenen una presència igualitària», considera Cursach.

La directora insular d'Igualtat es refereix, en aquest sentit, a la presència de grups de música en festes patronals en els quals, «en moltes ocasions», la presència de dones es limita a «cantants». «A nivell professional encara existeix una bretxa de gènere quant a grups musicals, i ocorre el mateix amb l'esport o amb les carreres científiques», apunta.

En aquest sentit, Cursach aposta per promocionar i visibilitzar grups de música i bandes de dones en considerar que «serveix d'exemple» per a les al·lotes més joves.

«En àmbits molt masculinitzars, de vegades, es posa l'excusa que no hi ha bandes de dones, però si feim l'esforç de mirar més enllà i promocionar els grups que sí que hi ha, eliminam estigmes i donam a conèixer referents», exposa Cursach.

En la mateixa línia, la directora insular d'Igualtat aposta per recuperar i visibilitzar dones «no només del passat» sinó també del present sota el paraigua de la campanya 'Mallorca te nom de dona', amb la finalitat d'ampliar l'espectre de referents per a les generacions més joves.

Joves feministes

Precisament sobre joventut, Cursach ha destacat que, d'acord a un estudi de la Fundació 'Reina Sofia' publicat recentment, en els darrers dos anys ha augmentat un 20 per cent el nombre d'al·lotes joves que es consideren feministes, un element que la directora insular d'Igualtat titlla de «molt important».

«És molt important que les al·lotes es reconeguin com a feministes i que el feminisme no tengui mala premsa; no fa molt, el feminisme no estava ben vist i s'entenia com anar contra els homes», recorda Cursach.

El mateix estudi revela que un 41 per cent dels al·lots joves considera que han de protegir les al·lotes i que el control no és una forma de violència. Sobre aquest tema, Cursach aposta per augmentar les campanyes de sensibilització i «desmuntar mites» sobre l'amor romàntic per a remarcar la idea que les dones «no són propietat dels homes».

«Només es pot controlar allò que creus que et pertany, i les dones no pertanyen a ningú sinó que només es pertanyen a elles mateixes», ha afirmat.