Patrimoni nacional espanyol no ha deixat accedir al Valle de los Caídos els familiars de les quatre persones que seran exhumades per ordre judicial, els treballs preliminars de la qual han arrencat aquest dilluns per part de perits de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja.

L'exhumació tendrà lloc després que fa dos anys el jutge José Manuel Delgado Seoane admetés la petició de Purificació Lapeña respecte al seu avi i el seu besoncle Manuel i Antonio Ramiro Lapeña. Una sentència judicial que no s'executava a causa del recurs presentat per Pedrera a l'Audiència Nacional espanyola.

Els fets de la prohibició

Quan els familiars, entre ells Purificació Lapeña, han intentat accedir al lloc, una persona els ha comunicat que Patrimoni Nacional espanyol no els autoritzava. «No és un bon moment. Els tècnics estan fent la feina de casa i necessiten ara una mica de prudència i poder treballar tranquils. És la informació que em transmeten des de la Presidència de Patrimoni», ha indicat el responsable de traslladar a les famílies aquest missatge.

L'advocat Eduardo Ranz, que representa els afectats, ha mostrat el seu desacord amb la decisió i ha demanat explicacions, assenyalant que respecten l'ordenament jurídic i la superioritat jeràrquica. «Entenem que els treballs seran professionals i la solució serà la més positiva. Però no estam d'acord que ens impedeixin entrar. Les famílies tenen el reconegut dret a les exhumacions», ha assenyalat.

Exhumació digna

Els cossos seran exhumats en entendre que «el dret a una sepultura digna està indissolublement unit a la dignitat pròpia de tot ésser humà, amb independència a la forma en la qual va morir». El magistrat va acordar que s'inscrivís en un registre públic que Manuel Lapeña, fundador de la CNT de Calataiud, desaparegut el 27 de juliol de 1936 i amb acta de defunció del 14 d'agost d'aquest any, va ser afusellat per les autoritats en el barranc de la Bartolina i enterrat en una fossa comuna, «sense que consti judici amb condemna a pena de mort conforme legislació vigent al moment dels fets, amb caràcter legítim». I que el seu germà Antonio Ramiro, després d'ocultar-se de les autoritats, es va lliurar a l'octubre de 1936, i va ser afusellat el 20 d'octubre de 1936 a la tàpia del cementiri municipal de Calataiud, enterrant-se les seves restes en una fossa comuna, sense que tampoc consti judici amb condemna a pena de mort conforme legislació vigent al moment dels fets.

Decisió del jutge

El jutge va considerar que existeix una «alta probabilitat» que les restes  es trobin en els columbaris compresos entre el 2061 i 2069 de la cripta principal, per la qual cosa entén que la «única forma d’acreditar-ho» és a través de la prova d’ADN. L'acte valorava el criteri del Tribunal Suprem, l'Organització de Nacions Unides (ONU) i la jurisdicció civil per defensar que els familiars de les víctimes tenen dret a demanar la seva identificació, regularitzar la seva situació i donar-los una digna sepultura, la qual cosa suposa el lliurament de les restes.