Famílies de Son Banya han vinculat aquest divendres el desallotjament d'una quarantena d'habitatges del poblat, previst per aquí dues setmanes, amb l'obertura d'un centre comercial a la zona.

En declaracions als mitjans de comunicació a l'entrada del poblat, diversos veïnats han assegurat que pot existir un interès en l'enderrocament propiciat per la suposada relació familiar entre un càrrec del Govern i el director gerent del centre comercial.

Una de les veïnades, Manuela Cortés, ha explicat que duen «tota la vida vivint aquí i que no tenen on anar» i que estan disposats «a pagar un lloguer social». «Tràfic de droga hi ha en tots costats», ha assegurat per després afegir: «Per la droga no és, és pel del centre comercial». «Si tiren el poblat, els queda un parc», ha agregat.

En un sentit similar s'ha expressat una altra veïnada, Manuela Moreno, que ha presentat una denúncia davant la Policia Nacional espanyola sobre aquest tema, i ha asseverat que no se n'anirà i que si la volen desallotjar, l'han de «matar abans». En la denúncia, s'explica que els desallotjaments, ferms des del 2011, foren suspesos l'octubre de 2017 a petició de l'Ajuntament i, en el seu relat, expliquen que existeix una coincidència entre els cognoms del gerent i els de l'alt càrrec del Govern, que pot haver motivat la reactivació dels desnonaments previstos pel 17 i 18 d'abril.

Per això, demanen a la Policia Nacional espanyola que dugui a terme la «la investigació que correspongui», ja que també plantegen que a més de la relació ja esmentada pugui haver-hi una altra vinculació familiar «davant una curiosa coincidència de cognoms entre personal implicat en la presa de decisions (Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament)».

Un altre veïnat, a més, ha posat de manifest la dificultat de trobar un lloguer, ja que «quan dius que ets del reallotjament de Son Banya, et pengen. Què he de fer? Mentir?», ha plantejat.

«Acord històric»
Cal recordar que el passat mes de gener, el conjunt de formacions polítiques representades en el Ple de l'Ajuntament de Palma va signar un acord polític «històric» per dur a terme el Programa de desmantellament del poblat de Son Banya, segons va expressar el batle, Antoni Noguera.

Estan destinats uns 5,4 milions d'euros, distribuïts en set anys, per reallotjar a les famílies vulnerables. Actualment, habiten en el poblat entre 450 i 600 persones, agrupades en unes 100 famílies.

Quant al reallotjament, tal com va quedar establert llavors, es realitzarà tant en habitatges públics com al mercat privat. Les famílies que de forma inicial hagin accedit a habitatges de lloguer, podran accedir a les públiques a mesura que hi hagi disposició, en funció de criteris públics.

En ordre de preferència, primer seran habitatges cedits per l'Ajuntament, seguides de les del Ibavi, les que participen en el Programa Palma Habitada, les del mercat normalitzat (oferint garanties als propietaris), i finalment les del mercat de compravenda.

A més, quedaran excloses de participar en aquest programa aquelles famílies que s'estableixin en barris amb un elevat nivell de vulnerabilitat com Son Gotleu, Verge de Lluc, la Soledat o Son Ximelis.

Es va crear el 1970 de manera experimental
El poblat de Son Banya es va crear en 1970 de manera experimental i per primera vegada a l'Estat espanyol. El motiu principal de la seva creació va ser el de donar un habitatge digne a un centenar de famílies gitanes que vivien en barraques properes al mar, al barri del Molinar. Després de 47 anys, l'Ajuntament ha constatat que l'objectiu plantejat no ha donat els resultats esperats.

Així, des de 1995 l'Ajuntament de Palma ha iniciat diferents passos en el desmantellament del poblat, cercant diferents alternatives d'allotjament i inserció social dels seus habitants.