Aquest dilluns vespre es va fer a l'edifici sa Riera de la UIB a Palma, un acte organitzat pel sindicat STEI-i i la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) per promoure la xarxa de la societat civil que ha «d’empènyer les institucions a dur endavant la normalització del català a bon ritme». A l'acte hi col·laboraven, també, Enllaçats per la Llengua, la UIB i l’Escola de Formació en mitjans didàctics.
L’acte va ser presentat per Maria Antònia Font, de l’STEI-i, i moderat per Magda González, de l’Assemblea de Mestres i Professors de les Illes i membre fundadora d’Enllaçats per la Llengua. Hi participaren Marta Fuxà, directora general de política lingüística del Govern; Rafel Maria Creus, director insular de cultura del Consell de Mallorca i Llorenç Carrió regidor de cultura i política lingüística de l'Ajuntament de Palma. En l'acte, els membres de la Taula rodona van exposar els principals eixos de treball que es duen a terme des de les institucions per la normalització i l'ús del català. Després es donà la paraula a les entitats i les organitzacions que varen explicar, molt resumidament, què fan per la normalització des de cadascuna de les organitzacions i entitats. Per part d’aquestes intervingueren en el col·loqui, el president de l'OCB, Jaume Mateu; en nom de les Fundacions Emili Darder i Pere Mascaró, Lila Thomàs; en nom del Grup Blanquerna, Tomeu Martí; de la Institució Antoni M. Alcover de Manacor, Magdalena Gelabert; de l'Escola municipal de Manacor, Emma Terés i en nom de l'STEI i la FOLC , Maria Antònia Font. També intervingueren Jaume Guiscafré de la UIB i Jaume Bonet de Jubilats per Mallorca.
Segons portaveus de les entitats organitzadores, és necessari que la societat civil s’organitzi i assumeixi que l’impuls a la normalització i a l’ús del català és cosa de totes les persones que viuen i treballen a les Illes Balears, siguin d’on siguin i parlin la llengua que parlin. «En aquestes moments és necessari recuperar el camí perdut i avançar progressivament cap a la igualtat plena del català amb l’altra llengua oficial tal com marca l’Estatut d’Autonomia i que és una reivindicació legítima del poble de les Illes Balears i del conjunt del poble català» afirmà Font.
