Per a MÉS per Menorca ha arribat l’hora de deixar de parlar de noms i començar a parlar de funcionament i de garanties. «El Parlament no pot estar més temps en aquesta situació d’interinitat», diu el portaveu de la formació, Nel Martí.
«La crisi de Podemos no hauria d’haver afectat mai el Parlament, però en canvi l’ha debilitat i el desprestigia cada dia que passa. I per tant, ens agradi o no,els grups que donam suport al Govern haurem de tenir la generositat i la responsabilitat que no ha tingut Podemos en tot aquest procés, l’origen del qual és intern del seu partit, per concloure aquest episodi», ha assenyalat.
«Cada grup ha fet el seu plantejament, i MÉS per Menorca ha apostat, per experiència, paritat i representativitat, per tres noms (Laura Camargo, Joana Aina Campomar, Silvia Tur). Creim que són les persones més idònies, però també creim que la situació de bloqueig és improrrogable. És massa important el que tenim pendent de fer, des del Parlament i des del Govern, en el desenvolupament dels Acords pel Canvi, per tancar d’una vegada aquesta crisi al Parlament, causada per Podemos», diu Nel Martí.
Obertura de participació
Des de MÉS per Menorca es considera que la presidència del Parlament en mans de Xelo Huertas no ha complert amb la voluntat dels Acords pel Canvi, de donar vitalitat, obertura i participació a la màxima institució de les Illes Balears. «I la responsabilitat d’aquesta paràlisi és també de Podemos, i per tant Podemos ha d’assumir que a més del nom de la presidència se li demana reacció positiva perquè el Parlament sigui allò que vam dir que seria, la casa de la democràcia, i açò vol dir estabilitat, feina i compromís amb la institució», ha asseverat.
Per tot això, Nel Martí insisteix que és hora de parlar de continguts i no només de noms. I en aquest sentit els menorquinistes apunten tres objectius bàsics:
- Implicació màxima de la Presidència i la Mesa del Parlament en la posada en marxa de la Comissió General de Consells Insulars (òrgan estatutari) i de l’Oficina anticorrupció (depenent orgànicament del Parlament).
- La Comissió General de Consells Insulars (CGCI) s’ha posat en marxa gràcies a la implicació de consells insulars i diputats, però amb molt poca –per no dir gens- implicació del Parlament, tant en l’assessorament jurídic com en la disposició de recursos organitzatius i administratius.
- La CGCI, semblant a l’existent a Canàries, és un òrgan mixt Parlament-consells insulars per a garantir la participació de les institucions insulars en l’àmbit legislatiu. La CGCI, juntament amb la Conferència de Presidents (formada pels executius insulars i el govern autonòmic), és la peça que encara falta posar en marxa per a completar l’estructura executiva i legislativa de la CAIB, prevista en el text de l’Estatut d’Autonomia del 2007.
- Quant a l’Oficina anticorrupció, MÉS per Menorca pensa que s’ha de posar en marxa dins el 2017, i per tant és urgent articular tots els mecanismes per definir l’ubicació i nomenar al director/a en el menor temps possible.
- És urgent modificar el Reglament per a convertir el Parlament en una institució oberta, moderna i adaptada a la realitat pluriinsular. Aquesta modificació haurà de resoldre la demanda de l’asco 60 o del famós article 39c.
- En qualsevol cas hi ha mesures que ja es poden prendre sense modificar el Reglament i que són especialment urgents, com:
- Adaptar els espais per poder dur a terme una part de la feina parlamentària per videoconferència, el que suposaria un estalvi important de recursos econòmic.
- MÉS per Menorca ha dit reiterades vegades que era una qüestió de voluntat política fer una interpretació del Reglament del Parlament que faci possible que, almenys a les comissions, els diputats puguem participar telemàticament.
- Posar al dia la web del Parlament perquè les emissions en directe, les gravacions, etc. siguin de qualitat.
- Adaptar els horaris i l’organització en general del Parlament tant a favor dels ciutadans com per a millorar la conciliació familiar dels diputats i diputades, especialment dels que són residents fora de Mallorca.
- I finalment resulta especialment urgent ampliar la dotació de juristes en el Parlament. En aquest moment hi ha tres juristes que són del tot insuficients per a fer front a la tasca parlamentària. MÉS per Menorca ha reclamat reiteradament que les proposicions de llei vagin sempre acompanyades d’un informe jurídic per tal de millorar les redaccions i les garanties jurídiques, a semblança del que passa amb els projectes de llei que vénen acompanyats dels informes jurídics i econòmics del Govern, a més d’altres institucions com l’Institut de la Dona o el Consell Consultiu.
