L'hotel Platja Daurada de Can Picafort ha acollit la trentena edició del Seminari Blanquerna, que ha servit per recuperar l'esplendor de l'època daurada dels blanquernes.
Enguany el seminari s'ha centrat en avaluar el primer any de govern d'esquerres i ho ha fet contrastant les visions i opinions dels que són a les institucions intentant fer efectiu el canvi promès i les de les entitats de la societat civil que, necessàriament han de mantenir-se vigilants i denunciar totes i cadascuna de les renuncies i, fins i tot les ralentitzacions d'alguns d'aquests processos de canvi.
Al voltant d'unes 200 persones han passat per algun dels debats que s'han fet durant el passat cap de setmana a Can Picafort en el marc del Seminari Blanquerna.
La primera de les sessions, titulada 'El canvi des dels ajuntaments', va comptar amb la participació d' Andreu Bujosa (batle de Bunyola); Magdalena Genovart (regidora de Sineu); Magdalena Perelló (batlessa de Llubí) i Pere Cler (regidor de Felanitx). Es posà de manifest les dificultats de canviar rutines i el funcionament dels ajuntaments i també tots els participants coincidiren que els funcionaris del seus respectius ajuntaments estaven sorpresos de que ara, els polítics també facin feina. Es destacà que el ciutadà, principalment reclama que es faci una bona gestió i, per tant, les qüestions més ideològiques queden en un segon terme.
A continuació, en la segona sessió titulada 'La lluita municipal de base' hi prengueren part Miquel Àngel Cabot (Quin Ubití, Bunyola);
Antoni Janer (OCB Sineu); Col·lectiu es Fibló (Llubí) i Miquel Rosselló (Ateneu de Felanitx). En aquest debat es destacà la millora de relacions entre institucions i moviments socials quan governa l'esquerra, la necessitat d'entendre que els ritmes de les institucions no són els que agradarien als col·lectius socials i la importància, a nivell municipal de «tenir un peu a les institucions i un peu al carrer».
Dissabte horabaixa va ser el torn de la tercera sessió titulada 'El paper dels moviments socials davant un govern d'esquerres'. Hi participaren Jero Bonnín (Assemblea de docents); Arnau Matas (investigador i activista); Maria Suau (GOB); Caterina Canyelles (activista per la llengua i directiva de l'OCB) i Aina Quintana (SEPC). Es posà de manifest la inquietud que viuen els moviments socials en veure la lentitud amb que es concreten els canvis en polítiques educatives, culturals, territorials i mediambientals. Foren constants les crides a que els governants siguin més valents a l'hora d'aplicar el programa per al qual varen ser votats.
Posteriorment, en la sessió dedicada a fer el Debat general, sorgiren tots aquests debats i sortiren els arguments que justifiquen les polítiques que està desenvolupant la majoria d'esquerres i, també, els arguments des del prisma, més exigent de les entitats cíviques.
Al vespre hi hagué un concert amb el trio 'Vers Endins'.
El Diumenge començà amb el debat titulat 'Les noves festes populars' amb la participació de Jaume Vich (Orgull Llonguet); Joan Munar (Much de Sineu); Joan Sansó (Festes de Sant Jaume, Manacor) i Dídac Martorell (Festes populars de s'Arenal). Cada un dels ponents explicà l'origen de les festes que organitzen, els èxits assolits i els nous reptes que es plantegen així com les amenaces que poden perjudicar el creixement de les seves propostes festives.
La darrera sessió de debat va ser la titulada 'La situació de la música mallorquina' amb els ponents Francesc Aparicio (Xarxa);
Glòria Julià (Vers endins, Llunàtiques); Pep Suasi (músic) i Miquel Cardell (periodista). En aquest debat s'analitzà el moment actual que viu l'escena musical mallorquina i també quines són les principals mancances que fan que, avui, sigui difícil que sorgesquin grups musicals que puguin exercir de 'caps de cartell' en grans concerts.
La sessió de cloenda analitzà el funcionament del trentè seminari Blanquerna i serví perquè els organitzadors prenguessin nota de les coses a millorar.
