Dimarts que ve, dia 22 de setembre, el ple del Parlament de les Illes Balears debatrà la primera iniciativa legislativa d'aquest nou període parlamentari, que ha presentat MÉS per Menorca i que proposa constituir la Comissió General de Consells Insulars.
Aquesta Comissió, prevista en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, ha de permetre als consells insulars la seva integració i la seva participació en l'activitat legislativa. Ara mateix els consells poden presentar una proposició de llei perquè sigui tramitada al Parlament (potestat legislativa, art. 47 de l'EA), però en canvi no es garateix la seva participació en les iniciatives legislatives que les afecten.
La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, incorpora i preveu dues noves fórmules de cooperació institucional entre el Govern i els consells insulars. En l’àmbit de l’executiu és va crear la Conferència de Presidents, i en l’àmbit del legislatiu l’Estatut preveu la Comissió General de Consells Insulars.
Aquesta darrera figura està recollida a l’article 53, que diu: «Es crea en el si del Parlament la Comissió General de Consells Insulars, de composició paritària Parlament –consells insulars. Dita Comissió elaborarà el seu propi reglament que ha de ser aprovat per les dues terceres parts dels seus membres, i que en regularà la composició, l’organització i les funcions».
La Proposició de Llei que presenta MÉS per Menorca és un pas previ i necessari per acordar al si d’una comissió participada paritàriament pel Parlament i Consells Insulars, el reglament, la composició i funcions de l’estatutària Comissió General de Consells Insulars al si del Parlament.
Inicialment, per a constituir-se i aprovar el propi reglament, la Comissió General de Consells Insulars estarà integrada per 24 vocals, 12 nomenats pels grups parlamentaris d’acord amb les proporcions acordades per Mesa i Junta de Portaveus en la present legislatura, i 3 per cadascun dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, garantint la participació de tots els grups polítics presents als consells insulars.
Esperit de la Comissió
La Comissió ha de tenir funcions de caràcter consultiu i prescriptiu en qüestions bàsiques que l’afecten al seu autogovern, com l’atribució de competències als consells, el finançament, l’organització territorial i institucional, la legislació que afecti a les competències pròpies dels consells, etc.
«Si fem un repàs del passat més immediat, veurem com lleis tan importants com: llei agrària, llei turística,... llei de finançament dels consells insulars, no han estat objecte del pronunciament d’aquesta Comissió, simplement perquè la Comissió que preveu l’Estatut no es va constituir. I es podrà dir que el Govern sí que va consultar els consells insulars,....... a la qual cosa cal dir immediatament: (1) no pot ser una qüestió discrecional, d’ara sí o ara no, depenent de les conveniències de l’executiu; (2) una cosa són les consultes de l’Executiu i una altra molt distinta la coordinació del legislatiu amb els consells; i (3) quan l’executiu consulta als consells, ho fa amb els governs dels consells insulars, en canvi en la Comissió hi tindria presència el consell insular com a corporació, govern i oposició», ha assegurat Martí.
A més del caràcter prescriptiu i legislatiu, la Comissió també haurà de ser informada i debatre assumptes tan rellevants com: la dotació, distribució i regulació dels recursos lligats a la Llei de finançament dels consells insulars; les seccions dels projectes de Llei de pressuposts de la CAIB que afectin el finançament dels consells insulars i les inversions territorialitzades; els convenis i acords subscrits pel Govern amb els consells insulars; els convenis i acords subscrits pel Govern de les Illes Balears amb el Govern de l’Estat en matèries de competències pròpies dels consells insulars; etc, etc. I tot això suposa, a parer de Nel Martí, «aportar un plus de transparència i coordinació molt important. Hem d'acabar ja amb l’opacitat en aquest sentit, que genera desconfiança i de vegades una distribució no equilibrada territorialment dels recursos de tots».
Més autogovern
«En qualsevol cas, avui el que proposam és fer camí. Seguir caminant pel camí escrit i aprovat a l’Estatut, constituint la Comissió General de Consells Insulars, que ha de permetre a aquests tenir més participació, més protagonisme, en l’aprovació de lleis que després ells hauran d’aplicar, i que determinen la seva capacitat real d’autogovern. És també una comissió que aporta transparència a les relacions unilaterals entre un consell insular i el Govern de les Illes, i que aquestes es facin per tant dins l’àmbit de la solidaritat, la cohesió i l’equilibri territorial», ha conclòs Martí.
