La decisió de l’Ajuntament de Palma d’adherir-se al Pla Marc d’ordenació cinegètica del Consell de Mallorca reactiva la caça als terrenys rurals no vedats, després de 8 anys en què no s’hi havia pogut caçar. Palma és el municipi de Mallorca que compta amb més «terreny lliure» (terrenys rurals que no pertanyen a cap vedat de caça). Per al GOB Mallorca aquesta és una «mala decisió per les conseqüències ambientals i socials que comporta».

Els terrenys cinegètics a les Balears han de comptar obligatòriament amb plans tècnics de caça, que entre altres continguts han de detallar els objectius del pla per a cada espècie inclosa, la previsió de captures per temporada, el número de jornades de caça previstes per a cada modalitat, el número de caçadors per jornada de caça, les millores ambientals previstes, la provisió de zones de reserva i concreció de mesures de vigilància.

En canvi els «terrenys lliures» no compten amb pla tècnic, sinó que es regulen amb el denominat Pla Marc d’ordenació de la caça als terrenys cinegètics d’aprofitament comú. Aquest pla, que regula tots els terrenys lliures de Mallorca, es limita a establir a nivell general quines són les espècies caçables, amb quines modalitats, quins dies i quins cupos de captura. No estableix cap objectiu de càrrega (no limita el nombre de caçadors que hi poden caçar diàriament) ni estableix zones de reserva (on no s’hi caça) ni preveu com es garantirà la vigilància. El GOB considera que en aquests terrenys «no es disposa de les mesures mínimes de gestió per a garantir que la caça es realitza amb condicions suficients de control i sostenibilitat».

Igualment, als «terrenys lliures» no hi ha cap titular de l’aprofitament (ni persona ni associació), pel que en cas de produir-se danys o molèsties a propietaris resulta extremadament complicat (o impossible) identificar els responsables. Aquests terrenys «lliures» de Palma, amb una parcel·lació molt densa especialment al pla de Sant Jordi, afecten a milers de propietaris rurals.

Davant aquesta situació des del GOB recorden que la figura de refugi de fauna és «una alternativa per als propietaris que no volen que es caci dins les seves finques i que prefereixen convertir-les en llocs segurs en què la fauna pot viure tranquil·la». «La nostra entitat ha actuat com a promotora ajudant a+els propietaris en la tramitació de 58 refugis de fauna impulsats pel GOB a Mallorca, totalitzant 1.926 hectàrees protegides», han remarcat.