MÉS per Mallorca i Més per Menorca registren al Parlament una proposició no de Llei per a reivindicar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Els partits ecosobiranistes d’ambdues illes consideren que suposaria una millora en els drets de les persones catalanoparlants, com ara el dret a adreçar-se a la justícia europea en català, i un grau de protecció legal més alt de la llengua pròpia perquè moltes normes europees estableixen l’obligació de fer determinades traduccions i etiquetatges en les llengües oficials de la UE.
«Que el català sigui llengua oficial a la UE és qüestió de justícia i sentit comú. Té més parlants nadius que l’anglès dins la UE i és la 13a llengua més parlada a Europa amb 10 milions de parlants», ha afirmat el portaveu del grup parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. «La seva oficialitat permetria millorar els drets de les persones catalanoparlants», ha continuat.
Per la seva banda, el portaveu de Més per Menorca al Parlament, Josep Castells, ha declarat que «ara com ara, els menorquins som ciutadans de segona a la Unió Europea perquè la nostra llengua pròpia encara no és oficial». En aquest sentit, el diputat menorquinista ha afegit que «l’únic que volem és millorar els drets dels menorquins i menorquines: es tracta, en definitiva, d’una petició de sentit comú».
Així, MÉS per Mallorca i Més per Menorca consideren que de fer-se efectiva, l’oficialitat del català a la Unió Europea «representaria una millora en els drets de les persones catalanoparlants i un major grau de protecció legal de la llengua pròpia de les Illes Balears». En aquest sentit, els partits ecosobiranistes recorden que el reconeixement del català com a llengua oficial a la UE permetria l’accés a la justícia europea en català i l’obligació de fer determinades traduccions i etiquetatges en totes les llengües oficials de la Unió, perquè així ho estableixen les normes europees.
El passat mes d'agost, el Govern de l’Estat va adreçar al Consell de la Unió Europea una petició perquè el català, el gallec i el basc siguin llengües oficials de la Unió. De fet, val a dir que aquesta sol·licitud va ser una contrapartida al suport dels partits sobiranistes a la candidatura de Francina Armengol a presidir el Congrés espanyol.
La petició d’oficialitat ja va ser tractada en una reunió de ministres europeus d'assumptes exteriors el passat mes de setembre, en la qual alguns estats varen demanar temps per estudiar la proposta i cal recordar que, per a fer efectiva l’oficialitat, és necessari que sigui aprovada per la unanimitat dels estats membres de la UE.
Finalment, MÉS per Mallorca i Més per Menorca recorden que el Parlament ja ha aprovat proposicions similars en anteriors ocasions: el 1987, el 2002, el 2004 i, més recentment, el 2021. De totes maneres, aquesta és la vegada que l’oficialitat del català és més a prop perquè per primera vegada l’Estat espanyol ho ha demanat a Europa. En conseqüència, els dos partits sobiranistes esperen que el pronunciament del Parlament serveixi per afavorir que el Consell de la Unió Europea prengui una decisió a favor de l’oficialitat.
Aquest dimarts 24 d’octubre estava previst que es produís una «presentació de progressos» al Consell de la UE, finalment a la reunió no es va aconseguir desencallar la qüestió.
