L'ombra de Fuster és allargada. Sona a tòpic. Però és així. El seu bust, elevat, a un cornaló de la plaça de l'Ajuntament de Sueca, a l'arrecer del campanar de Sant Pere, vigila amb ulls de vidriós escepticisme tot el bullici de la plaça. A l'ombra quasi del seu bust, a la taula d'un casino d'aires post-decimonònics ens citam amb Joan Baldoví. I ens ve el tòpic fusterià al cap: “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
Baldoví ha tengut clara la màxima del seu compatrici des que va iniciar-se en política, sobretot, d'ençà d'haver aterrat amb els vots del seu poble com a regidor a Sueca, per arribar-ne a ser, més tard, el batle. Ara, Compromís, a Sueca és la força més votada.
Ha sabut esprémer cada segon de què ha disposat al Congrés del Diputats. No han estat gaires minuts en comparació a altres partits; només, per exemple, va poder adreçar una sola pregunta a Mariano Rajoy en el plenari del Congrés però vaja si la va aprofitar. No li molesta que li retreguin que moltes vegades ho va fer acompanyat d'una certa teatralitat: samarretes, taronges, un bocí de barra de pa... ell sap que rere aquestes perfomaces hi ha un sòlid discurs i un sòlid objectiu: posar el País Valencià a la retxa de sortida dels grans reptes del segle XXI, per exemple: el finançament. Millor dit, el dèficit fiscal, el biaix entre allò que paguen a l'estat i allò que reben. Ho ha aconseguit. En un dels primers actes de campanya, va participat en un debat radiofònic amb la resta de forces polítiques. Per primera vegada en la història el tema de finançament del País Valencià va ser el tema estrella del debat.
Durant aquests quatre anys i mig que ha estat diputat ha notat a faltar que algú s'hagi posat el nom de les Illes Balears a la boca des de la tribuna d'oradors. Els diputats d'obediència estatal només estan atents al senyal que fa el portaveu i que els indica allò que han de votar. Cap paraula sobre les Illes, sobre la problemàtica real de les Illes. Ell alguna vegada se n'ha hagut d'erigir en portaveu.
Pensa que, amb Antoni Verger com a diputat, les coses poden canviar molt. En primer lloc perquè està convençut que Antoni sabrà moure's hàbilment per trobar aquesta visualització que és tan important a Madrid. En segon lloc, perquè la sola presència d'Antoni Verger a Madrid farà canviar el signe del discurs pel que fa a la presència de les Illes Balears al Congrés. També farà canviar la percepció que es té a Madrid de les Illes. És important que algú pugui alçar la seva veu i parlar clar. No només alçar el dit en obediència a allò que mana el portaveu. Jo estic convençut que Verger no serà un diputat d'aquests que només van a pitjar un botó.
Les coalicions electorals no cal dramatitzar-les. A vegades són mers instruments, un vehicle per arribar a un lloc determinat. És cert que, com en un autobús, no viatges sol i no sempre pots seure en el seient més privilegiat, però l'important en aquest cas és arribar al destí. És més frustrant no arribar-hi que quan hi ets no puguis fer el 100% del que faries si tenies majoria absoluta.
Ser el tercer polític més ben valorat de l'estat espanyol no és res que li tregui la son. Ni li afegeix un pòsit de responsabilitat. Són coses de les enquestes. No cal prendre-se-les més que el que són: declaracions d'intencions. Ara bé, li resulta ben curiós que els tres polítics més ben valorats, Garzón, Xavier Doménech i Baldoví van, si fa no fa, en el mateix vaixell i remen tots cap a la mateixa direcció.
Després del 26 J què pot passar? Segurament hi haurà govern. No creu que l'estat pugui aguantar unes terceres eleccions. No seria bo per a la democràcia. Suposaria un gran desencís per part de la gent. Molts electors tendrien la sensació que els han pres el pèl. I això no hauria de passar. El PSOE tendrà la gran responsabilitat històrica, en primer lloc de no haver de tornar a les urnes i, en segon, lloc de decantar la balança vers un signe o un altre.
Li fa il·lusió que les Illes tenguin un diputat sobiranista a Madrid. Li donaran una mà en tot el que els sigui possible, no es trobarà desemparat.
