Josep de Luis Ferrer, llicenciat en dret. És advocat i membre de la Comissió de Normalització Lingüística del Col·legi d’Advocats. Es presenta a les eleccions del 26 de juny com a candidat al Senat per Sobirania per a les Illes.

Aquest divendres, i tancant la roda d’entrevistes d’Ona Mediterrània als candidats al Senat per Mallorca, ha parlat als oients d’Ona Matí. Això és el que ha dit:

«Jo no m’he mogut d’allà on era. Fa 25 anys que dic que pens i que faig exactament el mateix. Fins ara ho he fet des de la meva professió d’advocat i la implicació en distintes entitats cíviques. Ara encapçal la llista al senat per aquesta proposta cívica (Sobirania per a les Illes)».

«Els darrers dies em sent un tant ‘maltractat’ però entenc que forma part del joc brut polític, que crec que s’hauria de mirar de superar. Una cosa és entrar en el debat de les idees i una altra en qüestions personals».

«Sobirania no és una formació. És una candidatura cívica, no som un partit polític. Som una agrupació de persones, provinents de distints àmbits, que hem descobert un element comú; les ganes de fer-nos respectar com a poble».

«Sobirania per a les Illes neix per necessitat. La nostra gent té el perill de trobar-se orfe en aquesta cadira electoral. Sorgim quan queda clar que si no és per nosaltres no hi ha cap opció nítidament d’obediència a les Illes Balears. És a dir, no hi havia cap proposta política que el darrer centre de decisió de les polítiques estàs radicat al territori de les Illes Balears».

«Sobirania per les Illes s'inspira en la plataforma que va impulsar l’any 1991 l’Obra Cultural Balear,: 'Volem comandar a ca nostra’».

«Fa 40 anys que enviam diputades i diputats, senadors i senadores a Madrid i han estat incapaços de fer-hi res al respecte. Excepte en campanya electoral que sí que regurgiten idees de millora de finançament, establiment de règim econòmic balear. Però això queda en simples declaracions de bones intencions de campanya electoral. Després no es fa absolutament res».

«Pensam que el del règim especial balear i la millora de finançament és una pressa de pèl amb la qual ens tenen entretinguts».

«Emparats per aquesta falsa solidaritat que ens diuen que tenim agafen la nostra gelera, se l’enduen a Madrid, la buiden i tornen la gelera espanyada. Volem la nostra gelera. Nosaltres amb allò nostre ja serem solidaris, segons els nostres criteris».

«(els espanyols) Són els nostres veïnats geogràfics i els nostres germans de cultura i companys d’història. S’haurà de mirar quines relacions s’estableixen amb ells però des de la sobirania».

«Al Senat hi anam per explicar que som aquí i que representam un poble que té dignitat, té orgull, una llengua, una història i que té una voluntat de decidir».