El GOB ha fet arribar aquest dimarts una carta a la nova Presidenta Executiva de la Federació Hotelera de Mallorca, Inmaculada de Benito, per demanar-li un «compromís real amb el medi ambient al sector hoteler». Els ecologistes expliquen que «el lobby del sector empresarial hoteler vulnera les regles del joc, des de l'avantatge oligopolístic per sotmetre l'interès general al seu profit i per això feim aquesta crida a la responsabilitat».

Demanen al sector hoteler que la seva manera d’actuar es tradueixi en l'impuls d' un model turístic no lligat a les polítiques desenvolupistes i desreguladores de les regles del joc urbanístic, «entenem que la planificació urbanística i territorial ha de ser el referent des d'on desenvolupar-se els diferents sectors econòmics de l'illa i no a l'inrevés» han manifestat.

El GOB ha establerts diversos punts que «consideram bàsics per garantir la pervivència de l'illa i la conservació de la terra, l'accés als recursos i la dignitat de les persones que hi vivim». Aquests punts que l’entitat ha fet arribar a la Presidenta Executiva de la Federació Hotelera de Mallorca són els següents:

1. Posar fre al creixement urbanístic, especialment el que amenaça els espais naturals i el medi ambient, la qualitat de l'entorn i els paisatges naturals i rurals. Demanam el vostre compromís de rebutjar qualsevol nou desenvolupament hoteler a sol no urbà, tenint present que, a més d'hotels, les cadenes sovint també estan darrere altres projectes, com per exemple camps de golf.

2. Impulsar un decreixement de la pressió humana al medi ambient. Haurien de minvar la pressió sobre els recursos naturals, com ara el consum energètic i l'aigua i reduir la generació de residus de tota mena (incloent-hi, de manera urgent, les emissions de gasos d'efecte hivernacle). En aquest sentit, no ens referim només a incorporar mesures en l'àmbit dels mateixos establiments hotelers, sinó també a reforçar un posicionament extern clar en relació a la gestió dels residus, la necessària minva de la incineració i un posicionament clar contra la importació de residus.

3. Potenciar l'ús agrari del medi rural, defensar el seu paisatge i lliurar-lo de nous equipaments – molts d'ells plantejats amb l'excusa de la desestacionalització -, megaprojectes o xalets que el transformen en una urbanització dispersa.

4. Contribuir a millorar les relacions productives entre els sectors balears d'activitat econòmica. Això implica, entre altres coses, el consum de productes de proximitat, el suport a les petites i mitjanes empreses (per exemple, retirant el seu suport a les modalitats d'allotjament turístic amb tot inclòs) o la millora de les condicions laborals dels seus treballadors.

5. Reclamar la conservació dels espais naturals, amb esment al risc del turisme massiu. L'aprofitament turístic d'aquests espais naturals és també una amenaça ambiental, especialment si no s'apliquen mesures de planificació i gestió per a la conservació de la naturalesa. Cal no fomentar usos impropis, com l'esportiu massiu comercial o competitiu, i reclamar de consolidació d'una xarxa espais protegits terrestres i marins suficients, amb normativa i mitjans, per atendre les necessitats de conservació de la biodiversitat.

6. De la mateixa manera que el medi rural, el medi marí es veu amenaçat per l'ampliació de les instal·lacions portuàries, industrials o esportives, o les prospeccions mineres. La conservació del patrimoni natural requereix mesures de planificació i gestió que contribueixen a pal·liar l'amenaça ambiental de l'activitat humana. Pel seu impacte ambiental no s'han d'admetre projectes de regeneració de platges amb aportació d'arena d'altres indrets.

7. A més de reclamar la necessària inversió administrativa en el manteniment i millora del nostre patrimoni natural i cultural, base de l'economia turística, cal facilitar la implicació econòmica directa per part del visitant.