Setmanari Sóller

133
anys

Miquel Àngel Lladó Ribas: «Mallorca és un paradís al caire del col·lapse»

690

23-08-2018

Miquel Àngel Lladó Ribas, nascut a Palma l'any 1958, viu actualment a es Pont d'Inca (Marratxí) en companyia de la seva família. És llicenciat en Filologia catalana i treballa a l'Administració autonòmica com a tècnic superior. És portaveu i membre fundador del Grup d'Homes contra la Violència Masclista. Ha conreat diversos gèneres, com ara la literatura infantil i juvenil o la narrativa per a adults, tot i que és en la poesia on es concentra de moment la seva major producció. El seu darrer poemari es titula Barem de mèrits i ha sortit en una edició bilingüe català-castellà a l’editorial Ruleta Rusa.

Què pretenies quan escrigueres Barem de mèrits?

Barem de mèrits és d’alguna manera un poemari que tanca un cicle. La poesia m’ha servit per abordar temàtiques diverses, però allò que més m’ha interessant sempre és aprofundir en la naturalesa dels sentiments. En aquest sentit, el llibre és potser una síntesi de la meva obra poètica.

És un llibre autobiogràfic?

En certa manera sí. Parl de mi, certament, però sempre ho faig a través dels altres, la gent que estim i que m’ha aportat valors, estima o una concepció oberta del món en què vivim.

Quins són els teus mèrits preferents?

La meva família i els meus amics, indubtablement. Hi ha un poema que es titula així, Mèrit preferent, i que està dedicat a na Maria Bel, la meva parella. Al meu parer, és un dels millors del recull.

Quin és el teu veritable patrimoni a la vida?

Els nostres fills, als quals també dedic un parell de poemes. Al cap i a la fi ells són les persones que ens continuaran quan ja no hi siguem; vull pensar que se’n portaran alguna cosa, de nosaltres, i no em referesc únicament a béns materials.

És un llibre de derrotes i victòries?

És un llibre d’experiències, bàsicament. A la vida hi ha de tot, bo i dolent, l’important és saber-ne treure alguna lliçó. Això és el que he intentat amb Barem de mèrits.

Per a tu, poesia i vida són el mateix?

Jo diria que tenc una visió poètica de la vida, i que això m’ajuda a sobreviure. El darrer poema del llibre, Diligència, podria ser una bona resposta a aquesta pregunta.

La teva poesia neix de la necessitat de compartir?

Sí, segurament. Sempre he estat més aviat tímid, i la poesia m’ha ajudat a compartir moments, sensacions o experiències que d’altra manera m’hauria costat expressar.

Com ho fas perquè les presentacions dels teus llibres siguin multitudinàries?

Tenc la immensa sort d’estar rodejat de bona gent, de bons amics: de persones que m’estimen, en definitiva. Vull pensar que si assisteixen a les presentacions dels meus llibres és perquè hi ha alguna cosa que els hi agrada. En tot cas em fa molt feliç veure un local ple amb motiu d’una presentació; és com si presentassis un fill teu en societat, salvant les distàncies.

Quines són les claus del teu èxit literari?

Sincerament no ho sé. Tampoc tenc molt clar això de l’èxit literari; els meus llibres es venen, no em puc queixar, arriben a la gent i això em fa molt feliç. Quan algú em diu que ha gaudit llegint un llibre meu em pos molt content, m’agrada que m’ho diguin, no ho negaré. Per a mi l’èxit és això, arribar a la gent i poder compartir amb ella aquesta emoció tan especial que és l’escriptura.

Hi ha igualtat social entre homes i dones, a la nostra societat, com afirmen alguns?

Queda encara molt de camí per recórrer. S’han produït avanços, certament, però les desigualtats segueixen sent encara moltes. La violència i les agressions sexuals són un dels símptomes més alarmants d’aquesta desigualtat, la prova fefaent que molts homes es resisteixen encara a abandonar el seu estatuts de supremacia envers les dones.

Què és el feminisme?

Un moviment social que tracta d’equilibrar una situació d’injustícia evident pel que fa a la igualtat de drets entre homes i dones.

Què és un poeta?

Una persona que tracta d’expressar una experiència, un sentiment, una intuïció, a través de la sensibilitat i la paraula.

Com ha de viure el poeta?

Com una persona normal, diria jo. La millor matèria primera de l’escriptura és la que et proporciona l’experiència, el dia a dia. I per això cal tocar de peus a terra, encara que després t’elevis una mica per expressar-ho, just el suficient per tenir la clarividència i objectivitat precises en allò que vols escriure.

A voltes t’has sentit un estranger dins el nostre Cosmos?

Més d’una vegada, qui no? Sobretot davant les injustícies, les guerres, la desigualtat... Em preocupa molt la deshumanització creixent de la nostra societat; per això segurament escric, entre altres coses.

A la fi has pogut esdevenir qui has volgut ser?

Si Déu vol enguany compliré seixanta anys i, en general, em consider una persona afortunada. És bo i legítim ser ambiciós, però crec que bona part de la felicitat rau a conformar-se amb el que tens, a no allargar més el braç que la mànega.

Què és un immigrant?

Algú que decideix abandonar el seu país d’origen per cercar unes millors condicions de vida a una altra banda. I, per damunt de tot, una persona humana, com qualsevol de nosaltres, encara que massa sovint ho oblidem.

Quin hauria de ser el paper d’Europa amb els refugiats, per exemple, que vénen de Síria o d’altres indrets en conflicte?

Tractar de posar-se en la seva pell i pensar que ningú fuig del seu país per capritx. Crec que Europa hauria de ser més solidària i més compassiva en aquesta qüestió, per bé que és un tema complex, tot sigui dit.

Per què destruïm sense aturall?

Vivim com si els recursos no s’haguessin d’acabar mai, i això és d’una gran irresponsabilitat. Cal fomentar més encara el respecte pel medi ambient, educar a les escoles, conscienciar la gent que només tenim un planeta i que cal cuidar-lo com si d’un tresor es tractàs.

Com definiries Mallorca en l’actualitat?

Com un paradís al caire del col·lapse. La resposta a la pregunta anterior és escaient també a aquesta, però en petita escala. Cal actuar des de ja, posant límits a la saturació si és precís, com ja es fa a no pocs indrets turístics arreu d’Europa i el món.

I Catalunya?

Un territori amb una llengua i identitat pròpies. No som independentista, si la pregunta va per aquí; crec més en un Estat federal on siguin respectades les diferents cultures i maneres de ser, tot i que és cert que determinades opcions polítiques no ho posen fàcil.

I Espanya?

Un país possible, malgrat tot.

I Europa?

La Unió Europea és un concepte que cal revisar. No som economista, però crec que s’ha basat molt en les relacions comercials, deixant de banda aspectes com la cultura o els vells valors sobre els quals es va construir i fonamentar.

I el món?

El lloc més meravellós que conec. Per això l’hem de cuidar, veciar-lo fins al límit.

Què penses de la mort?

Que és el final d’una etapa i que cal acceptar-la així com ve. En general a Occident tenim una visió molt negativa de la mort, n’he parlat en algun dels meus llibres.

I de la vida?

Un regal, sense pal·liatius. Per això l’hem de sucar al màxim, gaudir cada instant com si fos el darrer.

Què és Déu per a tu?

Una forma suprema del bé. No es pot explicar amb paraules, tot i que les religions ho han intentat amb més o menys fortuna.

Què hi ha de tu entre els versos d’aquest poemari?

Molt. De fet el títol ja n’és ben indicatiu, tot i que he tractat de fer-ho a través dels altres, de la gent que m’estima i que forma part de la meva vida.

Per quina raó escrius?

Crec que per comunicar-me, bàsicament. He estat i som encara una persona tímida, i l’escriptura m’ha ajudat molt en aquest sentit

Un poema neix per ser explicat?

Hi ha poemes que requereixen un exercici de comprensió més enllà de les paraules. Crec que no és el cas de la meva poesia, que sempre he tractat que sigui transparent, sense gaire artifici. Intent que els meus poemes siguin un reflex del dia a dia i que també siguin d’alguna manera “universals”, és a dir, que tothom pugui sentir-se identificat més o menys amb allò que llegeix.

Com veus la literatura en llengua catalana?

Jo crec que en general viu un bon moment. Mai no hi havia hagut tants escriptors en llengua catalana com ara; això vol dir que és una literatura viva, a l’alçada del temps i les circumstàncies del seu context.

Quines són les teves fonts literàries?

Si per fonts entenem influències n’hi ha moltes. Pel que fa a la poesia m’han impactat especialment Mario Benedetti i Miquel Martí i Pol, encara que pugui sonar una mica a tòpic.

Quins consells donaries als joves que volen escriure?

Que es llancin i que no frissin a assolir l’èxit, que per a mi és un aspecte bastant secundari de l’escriptura. I també que llegeixin, per descomptat, com més millor.

Què és el que més t’agrada de la vida?

La meva parella, els meus fills i els meus amics. No els canviaria per res.

Què opines dels premis literaris?

Són un bon instrument per a la promoció i l’estímul literaris, encara que potser estan una mica sobrevalorats. Personalment crec més en la intuïció, en el dia a dia, en la curolla que suposa crear móns paral·lels al nostre mitjançant l’art de l’escriptura.

A Barem de Mèrits hi ha unes belles il·lustracions que acompanyen els poemes, què ens pots dir al respecte?

Són de na Lourdes Morell, una artista emergent i, sobretot, una bona amiga. Vaig demanar-li si volia il·lustrar els poemes i s’hi va entregar entusiasmada; no tenc més que paraules d’agraïment cap a ella i la seva bona feina, aquesta és la veritat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris