La professora de comunicació audiovisual a la Universitat de València, Awatef Ketiti nasqué a Tunísia i resideix al país valencià des del 1998. És professora de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Llicenciada en Periodisme per la Universitat de Tunísia i especialitzada en estudis i investigació en matèria de gènere.
Ketiti ha visitat aquest dimarts Mallorca per dur a terme una conferència sobre el paper de la dona en les primaveres àrabs, organitzada en el marc de del cicle ‘Altres Veus, Altres Realitats’ que duu a terme el Govern. Al començament del col·loqui, la doctora s’ha declarat «feminista i laica», uns termes que, segons ha explicat, incomoden al poder del seu país. «Abans de néixer, les dones del món àrab ja tenim un projecte de gènere i societat que es fonamenta en la religió».
Les protestes dels països àrabs, conegudes com ‘Primaveres àrabs’ esclataren a finals de l’any 2010 i a principis del 2011 -dependent del territori- com a conseqüència de la crisi econòmica, entre d’altres. En aquesta nova onada de revolució àrab, igual que en les anteriors «les dones són actrius del canvi i ocupen l’eix central del debat». Això és així, explica, perquè no és pot parlar de revolució -entesa com una vertadera revolució social i cultural- en els països àrabs si no es qüestiona el paper de la dona.
Awatef Ketiti ha alertat de la imatge «distorsionada» i «homogeneïtzada» que faciliten els mitjans de comunicació de masses a occident sobre el paper de la dona en aquestes protestes i, en la de les Primaveres àrabs, en general. «Els mitjans de comunicació no representen el paper de la diversitat del paper de la dona». Ketiti explica que cal contextualitzar-ho per territoris perquè no és el mateix parlar del cas d’Egipte -que, després de tot, segueix en un statu quo- que el cas de Tunísia -l’únic que vertaderament ha fet medrar el fruits de la revolució-. Per tant, Ketiti critica que s’entenen a tots els països per igual. Sobre la funció dels mitjans de comunicació en aquest tema, també ha destacat que els atemptats de l’onze de setembre jugaren un paper clau en la determinació del discurs que s’ha conformat vers el món àrab en general i es posà en marxa una desenfrenada política de defensa i antiterrorisme -sobretot per part dels Estats Units-.
Les dones en les primaveres àrabs són una revolució en sí mateixa. «Són les dones les qui han posat en qüestió les bases del sistema políticocultural dels països àrab». És amb la lluita de les dones que s’ha sentit ofès l’ordre social establert. Ketiti ha destacat la ruptura que ha suposat aquest fenòmen en la imatge de les dones i en els seus papers en l’espai. «Fins aleshores no s’havia obert vertaderament el debat sobre el vel o el burka, per exemple, ara se’n parla dins i fora dels països àrabs». Awatef Ketiti ha culminat la conferència optimista i ha volgut llançar un missatge d’esperança i és que, segons Ketiti, les dones mai hem estat tan conscienciades de la nostra força com fins ara. «I és per això que ho aconseguirem».
