Aquest dijous des del dBalears vàrem poder parlar amb el jove raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtonyc, per saber els detalls del procés de judicialització que està vivint i com afronta la condemna i la quantitat de suport que està rebent.

• Quan neix Valtonyc i amb quin objectiu? Podríem dir que l’objectiu és fer un rap combatiu?

La primera cançó que vaig fer va ser al 2007 amb 14 anys i sobretot amb la intenció de fer rap més personal. Després, a partir del 2011 o 2012 ja vaig començar a interessar-me més per la política. Començava a llegir Galeano, i em vaig interessar per tot aquest tema de la globalització, l’imperialisme… Vaig començar a escoltar Pablo Hasél, Los Chicos del Maíz… i vaig començar a fer rap polític.

• Quants anys tenies quan vares començar a fer lletres més polítiques i quin missatge pretenies donar?

Anticapitalista, antifeixista, sobretot molt contra el racisme. Des de petit he tengut clar que odiava el racisme, el classisme… Sempre he estat una persona que des de petit m’han ensenyat que si no hi ha cafè per a tots no hi ha per a ningú. Supòs que intentava fer del rap una eina de transformació social, més que xerrar d’u mateix, no tan egòlatra.

• A nivell artístic, quina és la situació en la qual es troba la teva carrera musical? Tens pensat llançar noves cançons i realitzar actuacions? O esperaràs que passi una mica el temporal?
  

Precisament vaig treure nou disc el mateix dia que m’arribà la sentència, ara fa una setmana.

• Respecte al tema judicial, quan comença aquesta persecució de Jorge Campos? Va ser a partir de la cançó per a La Tuerka o ve des d’abans?

Ve d’abans, des de la cançó de ‘Circo Balear’. Als 9 de Palma els varen detenir i els varen jutjar. El dia del judici, a l’abril,  jo vaig traure la cançó en defensa dels 9 de Palma i en ella em reia un poc del Círculo Balear. També coincidia amb la setmana que ells venien a Sineu a inaugurar una estàtua amb una tribarrada i varen crear molt de conflicte amb aquest acte. La gent del poble de Sineu els volia treure fora. No obstant això, ell em va denunciar molt més tard, a l’agost.

• Com vares viure el judici? Per què no vares arribar a un tracte?

Em varen proposar 1 any límit de presó si em declarava culpable i jo no vaig voler acceptar-ho perquè declarar-me culpable suposava acceptar que havia fet alguna cosa dolenta i perdre la batalla. A més, no podria dir mai que a l’Estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió i així almanco hem aconseguit demostrar que no hi ha aquesta llibertat i posar el sistema en qüestió.

• S’ha dit que en Jorge Campos et va oferir demanar-li perdó públicament a canvi de retirar la denúncia, és cert?

Sí, a través d’una advocada de Podemos, Aina Díaz -que a Twitter ha dit que la meva condemna era correcta- i que és íntima amiga de Jorge Campos. Jo li vaig contestar que no.

• Creus que amb el teu judici es condemna la llibertat d’expressió o és un judici polític i ideològic? Hauria estat diferent si hagueres cantat en castellà?

No hagués estat diferent, crec jo. La gent que ha cantat en castellà també ha estat condemnada però el fet que en el judici es recalqui tant que cant en català demostra que tenen cert odi a la població catalanoparlant. Evidentment és un judici ideològic d’un tribunal poc democràtic.

• Quin creus que és el denominador comú amb altres casos de cantants condemnats?

La crítica. No hi ha cap judici a cap músic masclista ni racista, per exemple.

• En algun moment t’has plantejat demanar l’indult al president del Govern espanyol?

No, tot i que m’ho han recomanat.

• Com valores l’allau de mostres de suport?

Al principi tenia un poc de por perquè la gent ha esperat al darrer moment per solidaritzar-se. Tothom em deia: no et passarà res. La gent no s’esperava aquest resultat. Tenia un poc de por al silenci de la gent i que la gent normalitzi aquest tipus de repressió. Però estic content perquè la gent ha respost bé, s’ha mobilitzat, i molta gent que no està gens polititzada i que no està acostumada a participar políticament en una assemblea també s’ha organitzat. Hi ha gent que no pensa com jo però creu en la llibertat d’expressió.

• La denúncia més potent actualment és a través de les xarxes socials, creus que es trasllada al carrer o es queda en l’àmbit virtual?

Internet és com una via d’escapament al que abans era la lluita a peu de carrer. Ho ha suavitzat molt això i la institucionalització de la lluita que fa que la gent deixi de sortir al carrer. La gent es pensa que fa retuit a una cosa i que ja basta. Aquesta ràbia que es pot veure a les xarxes s’hauria de traslladar al carrer amb ganes d’organitzar-se i de formar-se.

• A la concentració d’aquest passat dimecres digueres ‘Formau-vos, organitzau-vos i lluitau contra el capital’, a què et referies?

A l’anticapitalisme, i en conseqüència, totes les lluites que aquest comporta. No només em vull referir a la meva que és la via comunista. Em referesc a totes les lluites en contra del poder imposat, ja sigui una lluita antiracista, animalista, feminista, independentista, etc.

No vull que ningú faci res per jo. Quan em demanen com em poden ajudar, crec que la millor manera d’ajudar és aquesta: formació i organització per lluitar. La lluita s’ha conformar del conjunt de la formació i l’acció.

• Com explicaries la teva condemna a algú que no coneix el cas i que, per descomptat no et coneix a tu.

Li diria que em dedic a cantar i que, igual que es feia en el franquisme, jo em dedic a protestar a través de les meves cançons. Igual que es pot fer a través de l’art, el teatre o la poesia. Li diria també, que el franquisme s’ha fet llarg.

• Als artistes que, com tu, transmeten missatges polítics, davant la reacció que ha suscitat el teu cas, els animaries a seguir lluitant o tanmateix no val la pena?

Els anim, crec que va la pena i s’ha de fer. Això sí, de manera intel·ligent. En el meu cas, ara intent evitar la provocació directa o fàcil i fer-ho amb més elegància. Però sí, s’ha de seguir lluitant en aquest sentit.