La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca proposa que els habitatges d'entitats financeres rescatades amb doblers públics o préstecs amb garantia estatal no reemborsats per la banca els aportin a les institucions públiques per ser destinats a cobrir la necessitat d'habitatge a persones amb situació de vulnerabilitat econòmica, constituint un fons social públic d'habitatge social.
La PAH recorda les quantitats econòmiques aportades per part de l'Estat espanyol a les entitats financeres:
-
Bankia – 22.422 milions de €
-
Caixa Catalunya – 12.599 milions de €
-
Caja de Ahorros del Mediterráneo – 12.474 milions de €
-
Nova Caixa Galicia- 9.404 milions de €
-
Banco de Valencia – 6.103 milions €
-
Caja Castilla – La Mancha – 4.215 milions €
-
SAREB – 2.192 milions €
-
UNNIM – 1.997 milions €
-
BMN – 1.645 milions €
-
Banco CEISS – 1.559 milions €
-
Caja Sur – 1.192 milions €
-
Banca Cívica - 977 milions €
-
Caja 3 – 407 milions de €
-
Banco Gallego – 245 milions €
-
Liber Bank – 124 milions €
El rescat d'aquests bancs l'està pagant l'Estat Espanyol, és a dir, majoritàriament les persones treballadores que cotitzen i paguen impostos. Pagar-ho ha suposat importants retallades en serveis públics essencials com la sanitat, educació, infraestructures i inversions públiques.
Per tant, segons la PAH, «és una qüestió de pura lògica mercantil i de voluntat política, que els actius d'habitatges que tenen aquests bancs, i que els tenen precisament com a resultat dels habitatges que es varen quedar, per la ruïna i desnonaments de moltes famílies per causa de la crisi que les mateixes entitats financeres varen provocar, s'aportin com a pagament del deute que tenen amb les institucions públiques, és a dir, amb tots nosaltres que hem pagat el seu rescat».