El Govern espanyol ha responsabilitzat aquest dimarts el Partit Popular del bloqueig que persisteix a la proposta de reconèixer el català, basc i gallec com a llengües oficials de la UE, assegurant que després d'arguments «que es presenten com a legals, hi ha raons polítiques».

En declaracions prèvies a la reunió de ministres d'Afers Europeus a la capital comunitària, el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha afirmat que Espanya està en contacte amb diferents socis europeus com França, Alemanya, Hongria o Bèlgica, que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, per a avançar en el reconeixement europeu de les llengües cooficials.

«Estam treballant amb els serveis del Consell per a enfortir el que creiem que és un cas molt sòlid des del punt de vista legal», ha assenyalat Sampedro, subratllant que es poden incloure les llengües cooficials a l'Estat espanyol en el reglament lingüístic de la UE «sense necessitat de reformar tractats».

En tot cas, ha atribuït la falta d'avanços en el reconeixement de les llengües al fet que la família europea posa bastons a la roda. «El problema és que probablement ens trobam de manera sistemàtica que, darrere d'arguments que es presenten de manera legal, hi ha raons polítiques», ha assegurat.

Sampedro ha afegit que seria «útil» que el PP se sumàs a la iniciativa de l'Executiu de Pedro Sánchez, a través dels governs conservadors a Europa, per a aconseguir l'oficialitat de les tres llengües, insistint que «avui dia» es podria usar el català, el gallec i el basc però el rebuig dels conservadors ho ha impedit.

El mateix ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, va demanar expressament en el Congrés al PP, i en menor mesura a VOX, que ajudin al Govern intercedint davant els seus socis tant a l'Eurocambra com en les capitals europees perquè avalin l'oficialitat de català, basc i gallec, per la qual cosa fa falta la unanimitat dels Vint-i-set.

Espanya va tancar el desembre passat la seva presidència semestral de la UE sense aconseguir la reforma del reglament lingüístic europeu per a afegir el català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea a l'espera de les anàlisis jurídiques, pràctics i financers que les capitals han reclamat per a examinar la qüestió a fons.

De fet diverses delegacions europees varen lamentar llavors que l'assumpte seguís en l'ordre del dia malgrat la falta d'avanços i de no comptar amb la informació precisa sobre l'impacte legal, pràctic i financer per abordar una reflexió de fons.

En aquest context, Bèlgica no té previst elevar l'assumpte de nou al debat a nivell de ministres mentre no es donin a nivell tècnic els avanços que reclamen altres capitals per analitzar la petició de fons, inclosos informes dels serveis jurídics del Consell i avaluacions de cost i impacte.