Aquest passat dissabte 10 d’agost s’ha organitzat a Portocolom la vint-i-quatrena Jornada de portes obertes al jaciment dels Closos de can Gaià.

Es tracta d’un assentament de l’Edat del Bronze (Fase Naviforme) que estigué habitat, aproximadament, des del 1700 fins el 850 abans de Crist. Està situat en el Llevant de Mallorca, als afores de Portocolom, terme de Felanitx, vora la carretera que uneix aquesta població amb la de s’Horta. Està compost de nou estructures com a mínim, de les quals s’han excavat, completament o parcialment, els conjunts I i II.

Amb el reclam «Vine a descobrir els resultats de la nova campanya d’excavació arqueològica als Closos de la mà de les arqueòlogues que hi han treballat» s’ha mostrat al públic les troballes de la campanya d’enguany. Bàsicament les restes pertanyen a ceràmiques i material lític trobat en l’entorn de les navetes. Aquesta campanya d’excavacions està patrocinada per l’Ajuntament de Felanitx, la Universitat de les Illes Balears i l’Hotel Cala Marçal.

Bartomeu Salvà, arqueòleg, és el director i responsable de les excavacions. Ell ens ha explicat quines han estat les recents accions duites a terme en aquest jaciment: «S’han rebaixat gairebé dos pams del trespol. Empram una metodologia molt lenta en la qual es detalla absolutament tot, per la qual cosa tot el procés es ralentitza més. S’ha excavat dins la naveta i defora. A l’exterior de la naveta, que pensam que pot ser un porxo adossat a la naveta, hi hem trobat en una primera capa material bizantí, just davall d'aquesta capa hi hem trobat material talaiòtic, en realitat com una espècie d’abocador de materials ceràmics del segle VIII AC, dins aquest suposat porxo s’hi ha trobat una llar de foc, un enllosat que servia d’escudeller tal vegada, un conjunt de ceràmiques i ossos que recorden els primers moments o període més antic de les navetes».

Salvà explica també que «En qualsevol cas són les ceràmiques les que ens indiquen el tipus d’activitat que es feia. Els animals més comuns en aquest període són cabres, ovelles, bous de raça petita i porcs en menys quantitat. En aquesta època no es contemplen invasions ni violència».

«La naveta és molt complexa, abans de fer la naveta els seus constructors ja feien una cosa similar en enterraments. La mateixa idea de naveta mortuòria es trasllada a la naveta per viure-hi. Divideixen l’espai en dreta i esquerra, davant i darrera, la idea de viure entre els morts era molt assimilada i normal. La barrera entre la vida i la mort és molt difuminada i estan molt connectades entre si. Dins de la naveta es tanquen uns espais diferenciats i ja en època talaiòtica la complexitat de la llar augmenta. S’hi ha trobat una llar de foc, cendres escampades barrejades amb la terra del trespol la qual cosa fa pensar que hi cuinaven aliments o tenien el foc encès moltes hores del dia o la nit».

L’apunt

L’Edat del Bronze a les Illes Balears és coneguda com a Fase Naviforme, ja que la naveta és l’element arquitectònic més típic del moment. Per aquesta fase es proposa la següent cronologia:

-Naviforme I (inici i consolidació) 1700-1400 AC

-Naviforme II (apogeu) 1400-1200 AC

-Naviforme III (transició fins al Talaiòtic) 1200-850 AC