A la fi Perdo J. Ramírez ha acotat el cap i ha reconegut que els fets que succeïren l'agost de 2005 a la piscina que ocupa de manera irregular, situada al costat de ca seva a la Costa dels Pins, varen ser els que en tot moment han mantengut els activistes defensors de la costa i no els que ell havia explicat.
Més de deu anys després, el judici ha quedat vist per a sentència. Totes les parts reconeixen que els activistes varen ser agredits pels guardes de Pedro J, per bé que aquests seran absolts ja que el judici s'ha dilatat tant, que els fets, ara reconeguts, han prescrit.
Tal i com ja s'ha dit, els fets es remunten a l'agost de 2005, quan els activistes Jaume Sastre, Josep Martí, Pere Daniel Pol, Joan Lladó, Conchi Peña, Bernat Fiol, Sebastià Gayà i Andreu Pascual, representants de diferents organitzacions polítiques i civils, varen intentar exercir el seu dret de pas per la zona marítim terrestre i accedir a la piscina d'ús general, públic i gratuït que Pedro J. Ramírez reivindicava que era propietat seva.
En l'intent van ser obstaculitzats per José Angel Sebastián, Emilio Gutiérrez i Víctor Lozano, agents de seguretat de l'aleshores director del diari El Mundo. En el forcejament va haver-hi diversos ferits. A conseqüència, ambdues parts es van encreuar denúncies per lesions i coaccions.
Pedro J. Ramírez va qualificar els fets d'«assalt» a la seva propietat i els va lligar a la línia editorial del seu periòdic. Els activistes varen continuar amb les seves reivindicacions, en considerar que el Govern de Zapatero protegia una situació il·legal. Ara ha quedat provat que la versió de Pedro J era falsa. Ell mateix ho ha reconegut.
