A la Vila del Pingüí, matinal de la ràdio Ona Mediterrània, han debatut aquest dijous sobre el dret a l'habitatge, i el paper del lloguer turístic a Mallorca, i més concretament a Palma, arran de les darreres decisions preses a Cort.

Cal recordar que la nova proposta de zonificació de l'Ajuntament de Palma es va aprovar a l'abril, amb els vots a favor de PSIB, MÉS i Podem. La nova zonificació prohibeix el lloguer turístic en edificis plurifamiliars i el permet en habitatges unifamiliars, excepte els que estan situats en sòl rústic protegit, els que són pròxims a l'aeroport i els que es troben en solars d'usos diversos.

Aquí pots escoltar el debat sencer entre Rafel Borràs (Ciutat per a qui l’habita), Maria Gibert (Habtur), José Hila (Urbanisme Ajuntament de Palma), Marcos Cañabate (PIMEM) i Margalida Ramis (GOB).

Palma té un problema amb l’habitatge? Unanimitat amb matisos

Rafel Borràs: «Evidentment és un dels greus problemes socials i un dels temes que fa que la ciutat sigui més desigual. Hi ha un grandíssim problema per a una part de la societat. Estam en un problema de classes».

Maria Gibert: «No negam que existeix un problema amb l’habitatge. El que nosaltres criticam és que es criminalitzi només el lloguer turístic com un problema d’accés a l’habitatge, que sigui només el lloguer turístic que genera aquest problema».

José Hila: «Tenim un problema creixent d’accés a l’habitatge a Palma i a tot l’Estat perquè estam sortint de la crisi i això posa en marxa unes dinàmiques que no estan acompanyades perquè encara no s’ha construït vivenda nova, per exemple. Hi ha molta demanda i poca oferta però a Palma, Barcelona, a Madrid, a tot arreu».

Marcos Cañabate: «Crec que tenim unanimitat. Òbviament sí que hi ha un problema d’habitatge. Tots tenim un punt de vista diferent de quines són les principals causes d’aquest problema, que no és només nostre, de Mallorca, si no és d’arreu de l’Estat. I hi ha un munter de factors que no són exclusivament del lloguer turístic».

Margalida Ramis: «Hi ha un problema derivat del model productiu que tenim en aquesta Comunitat Autònoma bàsicament basat en el turisme i en l’economia especulativa que ha mercantilitzat de qualque manera l’habitatge i li ha posat un preu. El que veim és que es generen ofertes de nous habitatges vinculades a promocions de luxe bàsicament amb aquestes finalitats especulatives i paral·lelament no hi ha hagut mai en aquesta Comunitat Autònoma i concretament a l’Ajuntament de Palma tampoc una política activa d’habitatge per garantir que el dret a l’accés a l’habitatge està per damunt de la mercantilització ja sigui turística o especulativa».

Té solució?

Margalida Ramis: «Hi ha unes qüestions que normalment es deixen de banda, que és el tema de l’urbanisme: com el concebem i com s’ha dissenyat. Una de les qüestions que posàvem damunt la taula quan es parla de la irrupció del lloguer vacacional era que tota la planificació urbanística sempre ha tengut en compte la planificació dels espais, la zonificació de la ciutat en funció dels seus usos: residencials, turístics, industrials, comercials, etc. El problema que representa el lloguer vacacional en termes de mercantilització turística dels habitatges és precisament aquesta entrada d’usos turístics dins del que són els usos prèviamnets prevists com a residencials. I això té efectes més enllà del que és l’accés a l’habitatge com la configuració de la ciutat. El que em preocupa és que un reforç de la sortida de la crisi no torni a implicar una empenta de boom immobiliari a unes illes que en termes de construcció ha estat un problema i no s’hauria de tornar a repetir».

José Hila: «Hem de construir habitatge públic. A Palma hem pres una decisió que pensam que beneficia l’interés general. Hem pensat que el pis l’hem de protegir per l’accés al resident perquè tenim un problema. Si no el resolem, després el problema el tindrem tots».

Maria Gibert: «El preu del lloguer puja perquè al final ho lloguen, si no els preus baixarien».

Rafel Borràs: «Efectivament el dret de poder garantir el lloguer d’habitatges és un tema complexe que va més enllà de l’Ajuntament de Ciutat, més enllà de Mallorca i de les Illes Balears. I es començarien a resoldre alguns temes si el Congrés dels Diputats aprovara una llei. Hi ha molts de factors però jo veig que hi ha un model de sortida de la crisi que és precisament especular amb l’habitatge. Hi ha molta de gent que ha sortit de la crisi així i això no sé si és especular, no és que ho faci lliurement, el que és especular és els fons d’inversions, els fons buitres i els fons que no són buitres, que són ben palmesans. Aquí amb poc temps es va rompre un consens que partia de la base de separar l’espai turístic i els espais residencials».

Vivim del turisme?

José Hila: «Del turisme vivim. És la nostra principal activitat. A mi m’agradaria tenir i estam apostant per tenir-ne altres però de moment és el turisme i el voltant al turisme. Jo sempre he pensat que és millor conviure turistes i residents. Quan vaig de turisme no em sent invasor d’una ciutat. Però el turisme tampoc ho pot tot, hem de regular els usos».

Margalida Ramis: «Em preocupa molt que assumim d’una manera tan fàcil que aquí vivim del turisme i que no hi ha alternatives. Això no ha estat perquè sí, ha estat induït, és un monocultiu, és un model productiu basat en una sola activitat econòmica bàsicament, paral·lelament se n’ha deixades perdre moltes. Assumir que els impactes negatius que té aquesta excessiva dependència del turisme són externalitats que es poden assumir a dia d’avui a jo em sembla inassumible. Fins ara no s’havia qüestionat el relat del vivim del turisme, s’ha començat a qüestionar-lo arran d’un excés. Hi ha una hipertròfia turística en la qual la balança de beneficis i conseqüències comença a decantar-se cap als desavantatges».

Prohibició de lloguer turístic de plurifamiliars a Palma: genera més compra d'habitatge per part d'estrangers?

José Hila: «Dels pisos destinats a lloguer vacacional hi haurà dues parts: una que es destinarà a la venda i una altra que es destinarà al lloguer de residents. Anirem veient».

Maria Gibert: «Bé, i una part que els tancaran».

Rafel Borràs: «Veurem si baixen els desnonaments de llogaters i si els fenomens com la gentrificació continuen. Aquestes són tendències que trigaran un poc. Però els dos indicadors per a Ciutat per a qui l’habita són aquests».