Setmanari Sóller

133
anys

«El català necessita parlants activistes, una situació que no viuen altres llengües»

690

08-06-2018

La Plataforma per la Llengua ha alertat del descens de 300.000 parlants habituals de català en deu anys a Catalunya, encara que ha pujat un 5% el nombre de joves que ho tenen com a habitual, han explicat aquest divendres el president i la directora de l'entitat, Òscar Escuder i Neus Mestres.

En roda de premsa per presentar l'InformeCat 2018, amb 50 dades que radiografien la situació del català, han dit que 2.584.900 persones majors de 15 anys tenien el català com a llengua habitual el 2003, xifra que el 2013 (darrer any amb dades oficials) va baixar a 2.269.600, mentre que el castellà a Catalunya en el mateix període va créixer de 2.650.300 parlants habituals a 3.172.600.

Preguntats per si això pot provocar una substitució lingüística, han afirmat que aquest mateix perill existeix des de fa més de 300 anys, i que el català necessita parlants activistes, una situació que no viuen altres llengües, malgrat tenir 10 milions de parlants.

Mestres ha dit que l'ús social del català depèn dels parlants i de les polítiques de les administracions per promocionar-ho: «No és suficient aprendre català. Ho hem de parlar tots i amb tots», davant xifres que assenyalen que un 70% de persones de Catalunya i les Balears que saben català canvien de llengua quan li parlen castellà.

Han assegurat que aquest descens de parlants en català, tant en termes absoluts com a relatius, podria compensar-se per que els joves saben més català que les generacions anteriors i que aquestes compten amb una proporció més alta de parlants habituals de català. Entre el 2008 i 2013 va pujar 5 punts percentuals el nombre de joves de 15 a 29 anys amb el català com a llengua habitual (del 31,5% al 36,4%), encara que encara lluny del 42,2% que hi havia en 2003; i és un 5,5% més alta que la generació d'entre 30 i 44 anys.

Escuder ha destacat la «dada esperançadora» que un 56% dels fills d'immigrants a Catalunya parlen català amb els seus fills (en ocasions, combinat amb la llengua personal pròpia), malgrat que la majoria no havia parlat català amb els pares.

Les caixes d'estalvi i el català
Una Altra dada de l'InformeCat és que la desaparició de les caixes d'estalvi ha fet descendir l'ús del català als bancs, baixant 9 punts a les Balears (del 46% al 36,7%) i gairebé 12 a Catalunya (del 53,8% al 42,2%), impulsant una castellanització en les dinàmiques internes.

Escuder ha remarcat que els àmbits en què el català continua amb més problemes són el cinema i la justícia, però que viu millor situació a les noves tecnologies i els videojocs, i ha celebrat que la Comunitat Valenciana recuperi la radiotelevisió pública.

Mestres ha remarcat que a escala institucional queda molt per fer per al reconeixement del català, i Escuder ha esgrimit que menys del 2% de places de funcionaris estatals tenen el català com a mèrit, la impossibilitat de fer alguns tràmits administratius en català, i que l'1,6% de webs d'organismes de l'Estat té versió en català.

Article 155 i l'escola
Sobre si l'aplicació de l'article 155 ha tengut un major impacte sobre el català, Mestres ha assegurat que hi ha hagut atacs més directes en els discursos polítics, mentre que Escuder ha dit que ha permès a «part de l'Estat treure's la careta» amb el català.

Escuder ha lamentat que l'escola catalana estigui «sota sospita» per tenir el català com a llengua vehicular, i ha defensat la immersió com l'únic model educatiu de territorias amb llengües cooficials que garanteix el domini de les dues llengües.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris