Setmanari Sóller

131
anys

«Filologia espectacle» o la polèmica al voltant de l'autor del 'Curial e Güelfa'

La tesi doctoral del filòleg Abel Soler assegura que l'autor del text anònim del segle XV és Enyego d'Àvalos, camarlenc d'Alfons el Magnànim. La hipòtesi, que es presenta com a provada, ha generat polèmica i polseguera en l'àmbit acadèmic. De rerefons s'hi troben certes divergències i desacords entre els especialistes catalans i valencians

690

Abel Soler, doctor en Filologia, assegura que l'autor de la novel·la és Enyego d'Àvalos, camarlenc d'Alfons el Magnànim.

27-02-2017 | IEC

Les novel·les de cavalleria encara poden provocar intenses passions. La polèmica que es viu aquests darrers mesos en l'àmbit acadèmic de parla catalana al voltant del suposat autor del Curial e Güelfa, una obra anònima del segle XV, n'és un bon exemple.

Abel Soler, doctor en Filologia i investigador de la Universitat de València, ha presentat una tesi doctoral de 5.200 pàgines en la qual conclou que l'autor de la novel·la és Enyego d'Àvalos, camarlenc d'Alfons el Magnànim. Nascut a Toledo, el camarlenc va ser valencià d'adopció i hauria escrit el llibre a Nàpols.

La tesi, dirigida per Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia de la mateixa universitat, s'ha donat a conèixer aquest passat febrer de manera molt mediàtica. Molts mitjans catalans i estatals es feren ressò en el seu moment de la notícia, publicat sengles reportatges, que podeu consultar, entre d'altres, a Vilaweb.

En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) donà per bona l'autoria, publicant la suposada fita investigadora en el seu butlletí, 'El nom de l'autor del Curial e Güelfa, desvetllat'. De fet, la tesi sencera, que es preveu es publiqui en tres volums, encara resta del tot inèdita. Només s'han donat a conèixer i publicat, a la revista Estudis Romànics (IEC), les conclusions de l'estudi de Soler, Enyego d'Àvalos, autor del Curial e Güelfa?.

Esclata la polèmica

Al llarg dels anys, molts filòlegs i investigadors han proposat hipòtesis de treball i nombrosos 'candidats' a ocupar l'autoria del Curial. El mateix director de tesi de Soler n'havia defensat, anys enrera, un altre candidat. Ara bé, la 'rotunditat' amb la qual (per ara) ho assegura aquesta investigació no ha estat ben rebuda en molts sectors dels Estudis Medievals Catalans.

En aquest sentit, la medievalista Lola Badia, catedràtica de la Filologia de la Universitat de Barcelona i Premi Nacional de Cultura 2016, ha qualificat el rebombori de «filologia espectacle» i ha assegurat, des d'un primer moment, que la troballa és una mera hipòtesi apriorística que es vol fer passar, interessada o desinteressadament, per vertadera. Sobretot, ha criticat el ressò abans que els especialistes hagin pogut consultar l'estudi complet.

En sengles entrevistes, tat Soler com Badia han reafirmat les seves posicions. Soler ha arribat a assegurar que «Amb múltiples indicis documentals puc afirmar que d'Àvalos és l'autor del Curial». Badia, per part seva, ha afirmat que «Els que hem treballat amb el Curial sabem que és molt difícil fixar-ne l'autor, perquè no hi ha cap pista material».

Amb tot, Badia i Jaume Torró, professor de la Universitat de Girona, han fet un "Informe sobre la hipòtesis d'atribució del 'Curial e Güelfa' a Íñigo d'Ávalos', publicat al portal web de literatura medieval NARPAN, en el qual mostren la seva preocupació i 'desconstrueixen', per dir-ho així, les premisses de la investigació de Soler i Ferrando.

Desacords?

De rerefons de tot plegat, molts hi han volgut veure certes divergències i manca de coincidència entre els acadèmics catalans i els valencians, sobretot entre els sectors de Badia i Ferrando. De fet, les dues edicions més acurades del Curial e Güelfa són les d'aquests dos especialistes, els quals, com diu Badia «no es creuen l'un a l'altre». Per comprovar aquests estira-i-arronses basta llegir les ressenyes publicades de l'edició de Badia i l'edició de Ferrando a Estudis Romànics, per Júlia Butinyà, catedràtica de la UNED.

Sigui com vulgui, juntament amb Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Curial e Güelfa és, com diu L'IEC, «una de les obres cabdals de les lletres catalanes i està considerada una joia de la literatura europea medieval». La novel·la es conserva en un còdex únic (que es pot consultar on-line) a la Biblioteca Nacional de Madrid de l'any 1450, aproximadament, amb enquadernació mudèixar de la fi del segle XV, i no conté pròleg, títol ni autoria. Descoberta a meitats del segle XIX i donada a conèixer per Manuel Milà i Fontanals el 1876, Curial e Güelfa es va publicar a Barcelona el 1901.

Llegir el Curial al segle XXI

La història que ens explica la novel·la és sentimental i cavalleresca. Tot i ser del segle XV, està ambientada dos segles enrere. La influència de Dante, Boccaccio i Petrarca és més que explicita i evident. Els protagonistes són italians i l'emperador d'Alemanya i el rei de França hi tenen un paper destacat. La passió amorosa és un dels motius centrals de l'obra, però al contrari de Tirant, on la passió és més descarnada i acaba en tragèdia; el Curial, com a novel·la moral, acaba amb el matrimoni dels protagonistes.

Així, si d'alguna cosa hauria de servir aquesta discussió al voltant del Curial e Güelfa, hauria de ser per difondre i apropar aquesta meravellosa obra al lector del segle XXI. I, sobretot, permetre als lectors contemporanis gaudir d'edicions cada vegada més acurades i rigoroses d'aquesta gran joia de les lletres catalanes. Si no teniu clar quin llibre regalar per aquest Sant Jordi, ja ho sabeu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris