Setmanari Sóller

131
anys

Personatges de les Illes: On són les dones?

Cal recuperar els noms, llinatges i rostres de les dones que construïren la nostra història

690

07-03-2017

Diuen que la història l’escriuen els vencedors i que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. Però quantes dones coneixem al capdavant, orgulloses i visibles? Quantes són reconegudes com a subjectes actius de la nostra història? A Palma, per exemple, hi ha prop de 188 homes declarats fills il·lustres, però només 14 dones -deu religioses, dues reines i dues escriptores-. Pluralitzar els referents de la nostra història resseguint les passes fetes per dones implica submergir-se en una recerca que combat el relat androcèntric de la història, concepte que combrega amb una narració del món que situa l’home al centre de totes les coses i que es considera com la millor visió del món, la única i la universal.

La conseqüència directa és la invisibilització de les aportacions de dones al desenvolupament social, econòmic i democràtic, quelcom que per l’activista Francisca Mas és “un autèntic furt” al coneixement. Mas aporta, per exemple, una lúcida reflexió respecte la presència de la dona a la memòria de l’espai públic. “Les ciutats són conscients de la seva història: podem saber d’on provenen els noms de plaçes i carrers, però la presència de noms de dones és testimonial. El seu capital de creació queda fos”, sentencia Mas.

La misogínia, ill·ustració de Currier & Ives (1861)

Recuperar les dones com a subjectes actius de la nostra història és una tasca necessària i un camí obert gràcies a diverses historiadores, com Catalina Martorell, Fanny Tur o Isabel Peñarrubia, entre d’altres. Els seus relats ens apropen les històries de dones com Magdalena Bonet, coneguda com la Louise Michel de Mallorca per ser el martell femení del fanatisme religiós al segle XIX. O sacsejar la llosa del temps per descobrir dones que, com Francisca Vidal o Josefa Sánchez, vindicaren a les rodalies del 1880 la igualtat entre homes i dones des de les tribunes de la Unió Obrera Balear. Són relats que detallen l’encisadora vida de Clara Hammerl, primera banquera de l’Estat espanyol que fundà a Pollença l’escola coeducativa de Colonya i es posà al capdavant de la Caixa d’Estalvis. Cròniques que recorden a Maria Mayol, primera dona a presentar-se a unes eleccions legislatives l’any 1933, primera cita electoral amb sufragi universal femení a l’Estat espanyol. Relats que rescaten la tasca pedagògica de Margarita Comas, primera illenca que exercí la docència a Barcelona. Potser la figura d’Aurora Picornell, símbol de la resistència antifeixista a Mallorca, és el nom que més vels ha aixecat contra la invisibilització històrica, precisament per la incommensurable tasca de recuperació històrica de la societat civil.

La diversitat d’experiències entre les protagonistes que descobrim presenta, com a mínim, un element comú: l’exclusió del relat ‘oficial’. Peñarrubia apunta que poques dones consten als arxius i registres públics, precisament perquè ni tenien propietats ni tenien accés a les institucions, pel qual és difícil resseguir les seves petjades. L’activista i membre del Lobby de Dones, Francesca Mas, insisteix en el feminisme i l’acadèmia com les armes necessàries per rescatar de l’oblit els seus noms. “El feminisme desvetlla la dona ignorada, la no-reconeguda per la història. I si la història s’escriu damunt les grans batalles liderades per homes, s’està tapant gran part del coneixement”, afirma. Mas parla de les cures, de la importància de la naturalesa, de les llavors, les herbes, la medicina, de la maternitat. Parla de revaloritzar la història i el coneixement aportat, creat i mantingut en el temps per les dones.

Manifestació de l'1 de maig de 1931 a Palma

La recuperació històrica passa per la investigació. En aquest sentit, la historiadora Catalina Martorell reclama una millor dotació econòmica per impulsar el coneixement. “S’ha de fomentar la recerca. A la Universitat de les Illes Balears, per exemple, no hi ha grups de recerca històrica que contemplin el gènere. Es podrien convocar congressos, organitzar jornades d’estudis locals o facilitar trobades”, proposa Martorell, qui romp una llança a favor d’obrir el debat entre els propis historiadors.

Sota l’aixopluc de les institucions es pot avançar en la recuperació de les dones, però la societat civil juga un paper clau en el rescat de la memòria. “La recuperació passa per la difusió al gran públic d’aquesta tasca investigadora”, afirma Mas. També dispara bales a favor de la normalització de materials didàctics que contribueixin a fer memòria i assumir reptes que subverteixen l’ordre de les coses. “Hem de pensar la història des de la humiltat dels pobles, de la classe treballadora i des de l’ètica de les cures”. Inocular la cultura de les petites coses, dels detalls. “I nosaltres hem d’estar orgulloses de la nostra genealogia”, somriu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris