Un llibre de mariners per a tothom

És segurament el llibre d'aquest estiu, generosament il·lustrat i altament pedagògic. Segur que ha d'interessar especialment a tots els que tenen un esperit mariner. Acaba de sortir de l'editorial de'n Miquel Font i es titula "La mar quotidiana; cartes d'un pescador" i sobre la portada figuren els noms de l'escriptor que ha fet el recull del testimoni i documentació escrita i oral i un segon autor que n'és la font. Es tracta de David Oliver Ramon i Bartomeu Vera Mas. De relat biogràfic i alhora de fetes externes es podria qualificar aquest treball, el qual vendria a recórrer una llarga nissaga de l'ofici de pescador, tres o quatre generacions, i el fet de narrar com es pot viure i sobreviure en cada moment de la història general i de la història popular. Anys de pau i de guerra. Temps de dificultat econòmica. Dies de bonança social amb el teló de fons dels barris de Santa Catalina i el Jonquet. Un llibre que ens demostra, alhora, com la sort i l'enginy juguen un paper fonamental, com un home i un col·lectiu van fent aquella història que no apareix en els llibres i que hi mereix estar. Però tal volta el més important sien els detalls tècnics que són explicats en aquestes pàgines i que mereixen ésser conservats.

- Per exemple?

- Llegesc. Escolta. "Entre el Port d'Andratx i el Port de Sóller les barques duien el triquet més petit, perquè des dels penya-segats bufaven ratxes de vent molt fortes sense que les poguessin preveure i podien traucar. De fet sempre havies de dur l'escota amb la mà per amollar-la i deixar flamenjar la vela si reforçava el vent. A les badies els vents són més nobles i pots dur més vela. En canvi la nostra de Tramuntana és com la Costa Brava. Els llaüts són més petits, amb escues, una a cada banda de la quilla per tal que aguantin drets quan els treus a terra amb els parats perquè allà no hi han de ports segurs. Acabada la feina, treien la barca al manco entre dos homes i la pujaven fins els escars amb un ternal, llenegant per sobre dels travessers d'un espècie d'escala de fusta". Amb el motor que dúiem a bord invertíem tres hores des del Port de Banyalbufar al port de Sóller o d'Andratx. És un mal paratge i per això que només hi anàvem durant l'estiu..."

- Sí. Alerta amb la Costa Brava.

- Es parla de l'avió d'En Colomer, dels malnoms que identificaven les famílies del Jonquet, del polígon industrial que existí al barri de Santa Catalina, de les botigues i negocis de la zona que ja han desaparegut i els que es conserven malgrat els problemes, de Can Barbarà quan era el lloc de banys estiuencs preferit de molta gent, de les processons marítimes de Sant Pere, d'aquells artistes, vocalistes, Bonet de San Pedro i "los siete de Palma", el passeig de La Riba, els vaixells correus, les característiques dels llaüts segons la seva procedència, el navegar a vela i els primers motors, les barques de bou, els ormejos, les pasteres, la barca del guix, la Naviera, patrons, el contraban, la guerra civil...

- La guerra civil. I com ho conten?

- "Esclatà el 18 de juliol de 1936. A Santa Catalina era costum prendre la fresca damunt la voravia tots els horabaixes. De cop es començaren a sentir trets. La gent, sense saber el que passava, entrà a les seves cases i tancà la porta amb clau. Era la Falange que havia sortit al carrer disparant cap a totes bandes i anant a treure a tot aquell que fos contrari a les seves idees polítiques. A alguns els tancaren, altres no arribaren a les presons i els llevaren d'enmig. Hi hagué moltes venjances, sovint pels doblers."

- Com pots veure hi ha mil maneres de contar la mateixa cosa. Segons on et trobaves en aquells moments i segons quina havia estat la teva vida abans del conflicte. És veritat que per qüestions personals, que res tenien a veure amb la política, morien molts innocents-

- Un es demana si aquest tipus de llibres testimonials són realment necessaris i hem de contestar afirmativament al davant de tal evidència. Es perden massa sovint les memòries entorn als fets més diversos, els relats familiars, la vida d'ofici, les grans experiències que ben sovint xoquen amb les cròniques oficials. Salvar la memòria, conservar la memòria, conservar el fil d'una vida més enllà d'aquesta vida. Una cada, un barri, una feina. El per què unes coses es feien d'una determinada manera. L'explicació de cada acció com una manera de trobar la lògica als temps pretèrits. Bon llibre el que tenim entre les mans i per això hem de donar l'enhorabona al David que l'ha sabut dur a bon port, mai millor dit.

- Parlam d'una família, la dels Vera, humil, sense més pretensions que les que ens imposa a cada punt una existència de treballador. Però com ja hem indicat abans, d'entre totes aquestes pàgines, en sobresurt la que en religió diuen virtut heroica. En aquest cas, la virtut dins l'heroisme és saber posar cada dia pa sobre la taula, pa i peix, però també carn, verdures dels horts, formatge, fruites, llet... perquè l'home, el que envolta l'home, el cos de l'home, és el que menja i el que menja és fruit de l'enginy. Aquesta és la cosa. L'enginy. La força de l'enginy. L'adaptació de l'home honest i valent a cada circumstància de la vida. Això és dons el que ens conta aquest llibre i moltes coses més. El gran protagonista: la mar, la nostra mar.