Un cafè per la llengua: Reivindicant la nostra llengua i cultura

Tot estant a Astúries, Na Florentina  de Can Gata em va convidar a l'acte,: Un cafè per la llengua, que organitzava l'Obra Cultural Balear, dia 10 divendres a les 18 h.  Em  proposà  que com havia publicat el passat més de maig d'enguany el meu recull de relats breus "Sota la meva mirada", igual podria participar  llegint algun relat. Com és clar  em va encantar la idea i a més em va proposar que portés exemplars dels llibres per si algú el volia adquirir i també dedicar-li

Quan vaig començar a escriure i partint de tota una ensenyança amb llengua castellana (espanyola, es deia en aquell temps i alguns desitjarien que tornés). No tan sols no teníem cap accés a obres literàries catalanes, sinó que estava prohibit dirigir-te al professor amb català. Més d'un aixabuc i qualcuna  clatellada, me'n vaig dur per fer una cosa tan normal com era dirigir-me al professor (mallorquí) amb la meva llengua materna. El general Franco, sabia de debò, que el millor per anular a un poble i tirar-li la seva dignitat malmesa per les clavegueres de la merda, era anul·lar-li  el seu medi de comunicació més emprat: la seva llengua pròpia. Això ho han fet tots els colonitzadors.

La llengua és una part de la nostra cultura que ens agermana i això li feia més por que una tronada. Per tant, va emprar tots els medis al seu abast per anul·lar-la; desfer tota la feina que havia fet la segona república. Prohibir diaris i revistes i publicacions en català. I al mateix temps, la televisió cadena 1 i llavors la 2 , exclusivament en  "El idioma  del imperio". El millor que funcionava en tots els aspectes eren la repressió i la censura.  L'únic permès com expressió amb la nostra llengua era el teatre regional que habitualment es feia als teatres sindicals i aquí a Mallorca els representava la companyia Artis. El meu oncle Lluís Segura, escriptor teatral, les seves obres eren de les més representades, com exemple: "Una temporada a ca sa dida".

Crec que és convenient deixar testimoni d'aquelles bestieses, perquè les noves generacions se n'adonin del treball i de la lluita que vàrem haver de fer per defensar les nostres arrels; i no es creguin que quan parlam d'això, els hi sembli una pel·lícula de ciència ficció. Català, Gallec i Basc, tres llengües, foren arraconades a l'àmbit domèstic i perseguides. Recordar la llibreria "Cavall verd" amb Rafel Jaume, tota la tasca feta per "Llibres Mallorca" malgrat les pintades feixistes i l'editorial Mol l;  així com  tots i cada un dels actes reivindicatius.  Inclusiu tinc un poema amb el títol "Quatre crits i un bramul" corregit per Josep Maria Llompart, que estava farcit de faltes ortogràfiques.

Cansat d'esser un analfabet (amb la meva llengua escrita) inclusiu haver-me descartat d'un concurs de poemes en català arrel de les faltes ortogràfiques, tant la meva dona com jo, vàrem decidir posar-nos per feina i accedir als cursos  de vespre  de català organitzats per  l'Obra Cultural Balear. En Toni Nigorra fou el nostre professor i d'allà ve la nostra amistat i coneixença. Ha plogut molt des d'aquells moments..

 Cafè per la llengua, començà amb una exposició de la campanya feta per la portaveu de l'OC B Marisa Cerdó.  Va fer una referència de com va començar el treball de l'OCB l'any 60 fins ara. De com hi havia moltes coses que explicar en quant a la nostra llengua(El català clar i llampant. Tots els assistents a  l'acte ho teníem més que clar)  i el dret d'emprar-la en tots els àmbits sense cap tipus de restricció ni discriminació.

Posteriorment, s'inicià un col·loqui on hi va haver diverses intervencions, envers de com s'havia de defensar la nostra llengua, de quina manera havíem d'exigir poder-la emprar a: Atenció mèdica, amb l'administració, tant en els comerços, restaurants, etc. Abans de fer la meva part dins l'acte (lectura de poemes i un relat de les meves dues obres publicades (2007/ reculls de poemes "Cadències quotidianes"- 2009/ recull de relats breus "Sota la meva mirada"), jo també vaig fer una intervenció, no sé si per denunciar o comunicar, que una llengua com la nostra que la parlen  milions de persones, no estàs  reconeguda en el Parlament Europeu i si altres llengües (que tenen estat propi) amb molt menys parlants de la mateixa.

Em va agradar molt  la intervenció de Joan Carles Simó, que digué que el que volíem fer era una cosa normalíssima i que haver-nos de convertir amb "martillo de herejes", es referia a quan algú encaparrotat no volia o ens impedia emprar la nostra llengua, per desídia, manca d'interès, és feia molt feixuc i estic totalment d'acord.

N'Andreu Castanyer  va intervindre en quant al dret de veure les televisions amb la nostra llengua correctament, i va fer una referència a la cadena autonòmica "Telemadrid" que es rep de manera correcta. Així mateix Guillem i Florentina digueren la seva, la darrera va afirmar que a ella li semblava que el que ens faltava al poble mallorquí era "Orgull de lo propi". I jo estic d'acord, tenim l'autoestima molt baixa i ens doblegam massa sovint davant les injustícies.

També va intervindre Martí Torrens, referint-se al fet de  demanar un cafè, que necessàriament ha d'anar acompanyat de la paraula "tot sol", quan un cafè, és simplement un cafè i si es vol tallat, amb llet, rebentat, etc, ja s'especificaria. Per cert agrair-li que desprès de la lectura, estàs interessat amb els meus dos llibres, els quals gustosament els hi vaig dedicar. Segur que em deix persones que varen intervindre al col·loqui però la llargària de l'article no em dóna per més i deman perdó.

L'acte fou entranyable i participatiu, i se'n podria organitzar un altre per setembre fent-lo coincidir amb una lectura poètica, i/o concert.

Acab l'article amb una felicitació que no té a res a veure amb el tema, però he cregut que devia fer-ho. Vull des d'aquí felicitar a Yolanda Isasi, la Nutricionista Macrobiòtica i fitoterapeuta que col·labora al mateix setmanari que jo,  per la seva rigorositat i professionalitat, que desplega a la seva sessió: "Salut i bons aliments". I comunicar un grapat de veritats sobre l'alimentació correcta que seria molt profitós per tots nosaltres tenir-ho en compte.