Tintin et Milou

Si la setmana passada descobríem un poc més del mon de la gastronomia de la ma d'Astérix i Obélix, dos personatges coneguts a reu del món, la jornada d'avui compta amb un altre convidat de renom, el periodista belga Tintín.

Les aventures de Tintín és molt probablement el còmic europeu més influent des del segle XX (malgrat que Astérix tingui en ocasions més volum de ventes). Creada pel dibuixant belga Georges Remi, conegut pel pseudònim d'Hergé (que és així com sonen les inicials del seu nom, capgirades), la sèrie està formada per 24 àlbums: el primer dels quals fou publicat el 1929, a la revista Le Petit Vingtième; i el penúltim l'any 1975, cal a dir que el darrer, Tintín i l'Art-Alfa, quedà inacabat, encara que se'n publicaren, de forma pòstuma, els esborranys de l'autor.

Les aventures de Tintín traduïdes a més de 60 idiomes, i publicades a la pràctica totalitat de països del món ens serviran per fer un tomb per les cuines del països que ha visitat aquest intrèpid reporter acompanyat del seu inseparable amic, el gos Milú.

Anant de forma cronològica, ja a la primera aventura: Tintin al país dels Soviets (1929-1930), podem descobrir el bon cor de Tintín al convidar a un vagabund (que després no seria tal) a menjar un plat de sopa de col ben calenta; que es un plat tradicional de Rússia anomenat Borshch (Sopa elaborada amb col, bleda-rave, patata i carn).

Hergé ,però, reflectia a les històries de Tintín la realitat de l'època, així que en el decurs d'aquesta aventura de Tintin a la ex Unió Soviètica podem observar la imatge de Moscou totalment arrasada per la guerra i com en una racó, quasi sota les runes descobrim una fila de nins raquítics que fan cua per a que un soldat els lliuri un rosegó de pa, això si després de respondre a la pregunta: Ets comunista? Si?, dons agafa un tros de pa.

La segona aventura de Tintín transcorre per terres africanes: Tintín al Congo (1931), on descobrin un continent ple d'animals salvatges que son caçats per a sustent de les poblacions natives, fins i tot en Tintín dona una bona mostra de la seva astúcia com a caçador, caçant antílops i altres animals; fins hi tot un rinoceront, malgrat no empri una forma, diguem-ne convencional, per a fer-ho.

Al final del seu viatge africà, Tintín és convidat a Chicago donant peu a la tercera aventura: Tintín a Amèrica ( 1932), on descobrim tota mena de tòpics gastronòmics de la terra de l'altre costat de mon: Cowboys bevent Whisky i fins hi tot podem veure a Tintín calmant la seva set amb un conegut refresc que malgrat no es fa menció a la seva marca la fisonomia de la botella no deixa lloc a dubte. Però el moment gastronòmic més important que podem extreure d'aquesta historia és la visita de Tintín a una fàbrica de conserves de carn, una indústria que a les hores, en ple bum industrial, estava en alça a tot el continent Nord Americà.

I d'Amèrica passam a recórrer des de l'Egipte a la India amb Els cigars del Faraó (1934), en aquesta història Hergé , que al llarg de la seva vida realitzà nombrosos viatges arreu del mon per a documentar-se, ens submergeix dins la cultura de la gent del desert, les piràmides, les mòmies, les jungles indies i com no en el menjar, com el banquet a base de fruites que ofereix el Maharajá de Rawhajpurtalah a Tintín.

Les aventures de Tintín a l'extrem Orient continuen amb la següent aventura El Lotus Blau (1936) i després d'aquest es publicà l'Orella Escapçada (1937) una aventura a Sud Amèrica on aprofitam per descobrir com els indígenes de la selva porten el menjar més enllà de les propietats alimentaries; fins al punt que li confereixen propietats màgiques al fet de menjar per tal de curar dolències, així el cor del pobre Milú, si Tintín no ho evita, serà extret pel xamà del poblat.

Anglaterra, Centre Europa, Aràbia, França i fins hi tot la lluna, són alguns dels escenaris que empra Hergé per a les correries d'en Tintín, històries de caire polític, conflictes entre països, tràfic de drogues i armes, petroli, etc; tots ells temes que avui dia són tan actuals com en el moment de la confecció de les 24 històries i que ens permeten endinsar-nos dins múltiples cultures i fer una viatge amb la imaginació al voltant del món.

Després d'un parell d'hores devorant els còmics d'en Tintin per a la confecció d'aquest article, si m'hagués de quedar amb una escena, diguem-ne, divertida i relacionada amb la nostra secció, seria la del capità Haddock intentant fer una "cata" de whisky dins el coet espacial que l'ha de portar a la lluna (Aterratge a la Lluna, 1954), i que ens dona una idea del difícil que pot resultar pel astronautes, una operació tan bàsica com és beure o menjar.

La recomanació gastronòmica, abans d'acabar, l'estreiem d'El temple del Sol (1949). Just al principi de l'aventura, quan Tintín arriba a Callao (Perú) acompanyat pel capità Haddock i disposats a trobar i alliberar el seu amic el professor Tornasol, que roman segrestat. En el mateix port d'arribada , Tintín i el Capità són rebuts pel Cap de la policia, que els dóna la benvinguda amb un brindis especial amb Pisco, un licor tradicional del Perú i Xile.

El licor de Pisco és un aiguardent de raïm, destil·lat com el conyac, però que no necessariament ha de romandre dins barrals de fusta. Afegir, però, que entre el Pisco Xile i el del Perú existeixen algunes petites diferencies que fan que entre els dos productes existeixi certa rivalitat.

Endívies amb gambes marinades amb Pisco.

Ingredients per a 5 persones : 1 quilogram de gambes fresques, ½ copa de pisco, ¼ de copa de suc de llimona, 1 o 2 dents d'all picades, 2 cullerades de coriandre picat, 1 cullerada d'oli d'oliva verge, sal i fulles d'endívies.

Elaboració: Pelarem les gambes i les assaonarem amb el licor, els alls picats, la meitat del coriandre i la sal. Els deixarem marinar uns 15 minuts. Després les tallarem a daus petits i les saltejarem dins una pella a foc viu uns 3 minuts. Els hi afegirem el suc de llimona, el suc de la marinada i la resta de coriandre. Rectificarem de sal si fos necessari i les servirem calentes dins les fulles d'endívia, regades amb la salseta de suc de llimona i pisco.

Bona setmana i ens trobam d'aquí a 7 dies.