Sincerament, s'explota l'home en totes les seves dimensions

Si hi ha una forma particularment perversa d'Explotació de l'Home per l'home mateix és la creença de cercar la solució de tots els problemes exprimit la debilitat de l'home fluix per naturalesa i de coneixement superficial en totes les coses que l'envolten, és l'atac que el despulla dense pudor, ni vergonya, baix el pretext de sinceritat, llibertat, autoritat llegítima; vivim una realitat que l'home és la víctima de l'home mateix. Ja ho deien els clàssics llatins: "Homo hominis lupus" l'home és el llop que devora l'home. El despullar-se i el mostrar el cos, com més millor, no és altra cosa que un joc d'infants, si se compara amb tantes maneres de desarmar i privar de l'espontaneïtat del dret natural que tots tenim.

Ens controlen tot quan som i tenim els pobres, mentre els lladres van a lloure.

Hem de seleccionar la lectura, la televisió si no volem trobar-nos amb la porqueria d'insults dels qui ens manen, de corrupció dels que estan a primera fila, de les animalades de les "estrelles famoses" que s'apleguen i se separen com els galls i les gallines i, a més, cobren milions per dir-ho davant tot el món. S'ha fet per ells un negoci. El poble ha d'ensumar, encara que s'hagi de tapar el nas, tot el podrit de la nostra societat, (perquè així s'ha de fer si se vol informar i donar a conèixer la realitat pura i nou). L'home quan es mostra més ase ha de ser vist pels nins; els ha de veure com a heroïcitats la joventut; els ciutadans més mal carats potser siguin els qui avui tenen carta de ciutadania i són els més admirats entre els medis de comunicació. Ara bé, els efectes destructors d'una llibertat immadura i sense seny no els vol la societat que té el cap damunt les espatlles, els tem, els plora; en tot i això, l'estil del nostre temps, teòricament i pràcticament, enriqueix els seus autors que abusen de la nostra paciència i de les nostres ganes de viure en pau.

El més dolent de tot quant he maleït no és el merder que omple els jutjats d'aquí i d'allà, dins totes les categories polítiques, nobles, eclesiàstiques, podrides, és el perill de quedar-nos amb les mans buides de valors econòmics i de bona convivència, de famílies sanes que s'estimin de cap a peus, d'esposos i esposes feliços dins l'amor que corre entre els dos.

Tenc por que els nins es facin homes abans d'hora i que per imitar la gent gran, la dolentia els sembli necessària per sobreviure.

Temo que els joves posin la seva força viril i la seva sang ardent per passar davant els vells, d'aquells que no n'han feta de bona en tota la seva vida.

No són massa els crims d'assassins que assassinen la seva parella! Ai quan l'amor es converteix en assassí, botxí del que estima.

Moltes coses d'amor poètic, certament bel, que dóna sentit a la vida i ganes d'abraçar i d'estimar, senzilles naturalment, tapades dins la intimitat de dos amors, en nostra societat han perdut l'encant. L'amor, el poder, la fama, la bellesa, la riquesa ha de ser escandalosa i motiu per fer doblers.

Déu faci que, estant farts de tot el que és bo i se'ns dóna enverinat, no quedem desganats: el vi bo que en altre temps bevíem els dies de festes grosses en petits glops, avui el bevem ple el tassó i acabam gats com una bota.

La víctima ara és l'home en mans d'altres homes, víctimes dels seus vicis que no viuen, ni deixen viure, que no mengen ni deixen menjar, que cauen dins el clot que ells mateixos s'han fet.