Repàs a la darrera portada. Notes del dietari (coses del dia). Illes

La portada dels setmanaris reflecteix la sofrida tasca del periodisme local. És la fesomia canviant de la ciutat, la seva cara, l‘expressió del moment. Escollir les notícies i els titulars que han d‘anar a la primera pàgina és una feina complexa en què una publicació es juga part de les vendes i, per això mateix, els ingressos publicitaris; és a dir, la seva supervivència. Cada portada és una petita lluita per reclamar l‘atenció dels lectors, per alterar els costums dels que compren el periòdic el dissabte per pura i simple rutina. La del "Sóller" de la passada setmana és una primera plana acreedora d‘una sincera enhorabona als companys de la redacció. M‘agradaria comentar tres de les notícies que hi apareixen. La primera, evidentment, és el "Reconeixement als batles republicans", que va estendre's als del període democràtic comprès entre 1979 i 2007 (ho escric així, rectificant la informació, perquè en Guillem Bernat no surt en cap de les imatges). Ben arribada sia qualsevol manifestació que es faci per honorar els polítics honests que han treballat pel bé del poble i no pel particular. Què vull dir amb això? Sense plànyer a ningú el diploma i la vara simbòlica de l‘alcaldia, crec (com va afirmar setmanes enrere n‘Aina Colom) que a algun li era sobrer, l‘homenatge. Que cadascú li possi nom i llinatges a aquesta última frase. D‘altra banda -i ho escric amb la major cordialitat-, amb el reconeixement dels mèrits dels batles republicans, l‘ajuntament de Sóller ha pecat d‘hipocresia (involuntària, per part d‘alguns dels actuals regidors, volguda per la resta). Em sembla il·lògic que les Cases de la Vila enalteixin uns homes que van representar -amb diferents sensibilitats, tot sigui dit- els ideals republicans a Sóller i alhora es mostri incapaç (per desídia, per connivència o per pura mala llet) d‘eliminar els monuments que al nostre poble continuen exaltant el feixisme i la dictadura. Mentre aquesta situació s‘allargui, perdurarà la mala consciència i es repetiran periòdicament aquesta mena d‘homenatges. Rentades de cara o expiació de culpes per manca de coratge / collons. Anomenau-lo com volgueu.

El segon titular per comentar és el referent a la "Polèmica a l‘Institut per un llibre de text de Ciutadania". Cal felicitar els membres de l‘AMPA per plantar-se i fer arraconar els exemplars d‘aquesta publicació amb continguts homofòbics i clarament contraris a l‘"educació per a la ciutadania". Ara bé, jo els proposaria fer una passa més enllà i exigir responsabilitats a qui correspongui per la tria d‘aquest llibre. Personalment, les explicacions de la directora de l‘IES de Sóller em pareixen de pa sucat en oli. L‘editorial Casals té una línia prou coneguda i d‘ella ja poden esperar-se uns plantejaments semblants. Els aspectes didàctics no són res si els continguts fan figa. A títol informatiu, sense cap mena d‘interès comercial, només com a bibliotecari en funcions, puc recomanar a la Sra. San Martín els llibres publicats per les editorials Vicens-Vives i Teide, molt més correctes en tots els sentits.

La tercera notícia de portada que vull esmentar és la titulada „Bona part del sòl industrial quedarà buit i disponible". Sols nou empreses solleriques volen comprar a Son Angelats. Era d‘esperar. Duc temps escrivint que el polígon industrial era completament innecessari, una tudadissa per a no-res. De passada, m‘agradaria que la gent de "Sóller on ets?" reflexionàs sobre el seu "polígon alternatiu" i aquesta polítiques de "ni teu ni meu: ho deixam en la meitat". Bé idò: ara, fins i tot el "polígon industrial més petit de Mallorca" ens ve gros i haurà de satisfer les necessitats d‘empreses foranes. La qüestió no és si el volem "maxi" o "mini", "hard" o "light", sinó si el necessitam o no. Blanc o negre. I punt.

Divendres 23 d‘octubre. 07:30. Acab de llegir que na Francina Armengol ha obert de bat a bat les portes del Parlament a la policia judicial que investiga les activitats de "sa Princesa". Déu vulgui que ningú aplegui un constipat. 10:45. Davant de la finestra del segon pis de la universitat tenc un esquirol que rosega un aglà. Ens miram fixament. Ell, impertinent, no s‘immuta. Jo em donc per vençut. 18:15. En front de mi, a l‘U-Bahn tenc una al·loteta que parla pel mòbil. Duu més de mitja hora xerrant, sols ella, donant-se el temps just per alenar. Pens: el seu interlocutor és mut. Dimecres 28 d‘octubre. 21.20. A l‘edició digital de DdB llegesc que a Rodrigo de Santos li han caigut més de tretze anys per abusar sexualment de menors. Aquest bergant d‘aquí a poc temps tornarà ser al carrer. Quina merda!

Dues illes a banda i banda de món. Els habitants de l‘Illa de Pascua -només els aborígens- han decidit en referèndum limitar el turisme i els forasters. A Islàndia els McDonalds han plegat per falta de parroquians. Pus „Big Mac". El medi ambient i la salut dels islandesos ho agrairan. Quina enveja!