Pot la política propiciar homes corruptes?

Certament la història ho confirma, motls dels grans governants i capitalistes, que han regit el seu territori -passant-se'ls de mà en mà- ho han fet, en un principi, robant sense misericòrdia i matant sense cor. Quants secrets assassins amaguen les epopeies comprovades. La força els venia d'uns súbdits, tapats els ulls, closa amb pany i clau la seva boca i mans aplegades i agenollats -ho dic simbòlicament dins cert temps- entre els bancs de les esglésies. Això se vivia en normalitat, segurs, tranquils i contents... jo, en soc un d'ells. Actualment l'empedrat s'ha girat i capgirat: els grans i els governants han perdut força i credibilitat, respecte i no amb causa que el poble, passa per passa, ha obert els ulls; l'evolució cíclica, inaturable, progressiva, renovadora de recerca de la veritat li han fet rompre el silenci i ha sortit al carrer per destapar les vergonyes dels pocavergonyes que abusen del poder que roben als contribuents; d'un servei voluntari i humanitari se n'han fet una carrera, per tal que, dins un temps reduït s'hagin fet una heretat per a tot la vida, sense tenir estudis per la responsabilitat que ostenten, ni mèrits, ni do natural d'entrega als altres. La seva paga supera, sens control, qualsevol jornal del que tenen els professionals amb preparació profunda, dedicació total i constant i trencant-se el cap cada dia per fer-se millors a favor dels que li toquen a la seva porta. Els polítics passen les hores i els dies, i els anys entre dinars i sopars, entre viatges i tertúlies, entre reunions i bregues d'infants petits, dient-se: "I tu m'has dit, i tu m'has fet". No sé com no estan avergonyits barallant-se d'aquesta manera davant el poble senzill, davant tants i tans joves que aprenen dels grans, davants tants de nins que avui neixen amb els ulls oberts.

El poble ho veu i els ho tira en ara. Malgrat que la democràcia ha nascut impotent, se va fent llesta i més llesta de cada dia. Diu el que pensa. La decepció que ha vingut provocant a tot s els països la política, pràcticament ha creat una actitud de desconfiança, de menyspreu i fins i tot d'indignació envers la política.

Quines són les causes?

Desgraciadament el més boig i el més ignorant en política ho veu a simple vista: són massa els polítics que entren dins la presó, ja són multitud els governants, que seuen a primera fila, que estan pendents de ser cridats a judici, en possibilitat d'entrar-hi. Els escàndols de corrupció, el nepotisme, la falsedat de les promeses electorals, les aliances bastardes entre els grups, que res no tenen de generositat entre sí; la rotació, d'unes mans a unes altres, del poder, de la riquesa, del robatori, dels furts corruptes, emmascarats de mil maneres, ofenen i escandalitzen, fent que els contribuents se'n fotin de robar al ‘Estat tot quan poden, dient-se: "Ell ens fot a nosaltres": Més encara, és per tremolar ser víctimes de la submissió dels governs i capitalistes, polítics i administracions davant els bancs i caixes d'estalvi. És fastigosa la dictadura del capitalisme per salvar la seva potència, encara que sigui trepitjant els pobres. Han globalitzat el món i n'ha fet d'ell una pella, el mànec de la qual han agafat fent anar l'oli a favor seu. De la política se n'ha fet un negoci, que per fer-ho mundial acaloren guerres entre els països dèbils, i les armes se venen a l'oceà és propietat de pirates no saben per qui són manat i protegits tant que les pescadors són pescats, enlloc del peixos.

Pobres polítics! No veuen que tots anam dins el mateix vaixell, no saben que és una equivocació comptar els doblers, en vers de comptar amb el seny: "d'home a home va zero", creieu-me. Equilibrem la balança.

Agustí Serra