Novells, nets i purs. Estrènyer-se la corretja. El full parroquial

El PP illenc ha renovat la seva direcció més per necessitat -pens jo- que per delit. Els "peperos" estaven obligats a canviar els mobles, la majoria corcats i la resta amb risc de contagi. Pocs en quedaven ja, que no els haguessin duit a la barra o no fossin investigats per la fiscalia anticorrupció. A ca'l Pepé s'havia de fer neteja a fons, treure la brutícia, desinfectar cada racó, purificar l'ambient, ... S'ha fet? Per molta bona fe que hi posi, dubt que la cosa vagi més enllà d'una graciosa fotografia d'homes amb camisa blanca i descorbatats i dones -poques- amb rialla de venedores del "Corte Inglés". Al nou cappare, en Josemón Bauzà, l'avala una dilatada experiència de destrucció del territori a Marratxí -d'on és batle- amb fulminants ascensions a la glòria (i no menys vertiginoses caigudes de lloros) d'empresaris del totxo incloses. És a dir, que aquesta colla d'aparents "blauets" està pastada -ben possiblement- amb el mateix fang que les anteriors i -tret d'una molt improbable intervenció divina- pot tenir moltes paperetes per acabar com les altres: voltant pels despatxos i les sales de Sa Gerreria.

Com podria ser d'altra manera, amb les successives experiències que hem patit? El PP d'en Biel Cañellas finí com finí: amb el cap de l'amo ofert en safata a la direcció del carrer Gènova. Llavors n'Aznar no estava per verbes i el "cas túnel de Sóller" -amb l'escàndol de Brokerval inclòs- era una patata massa calenta per a les delicades mans de l'home del bigotet. Publicat quedà que "el PP va cobrar i va dipositar diner negre a Brokerval: 25.042 euros d'una comissió del concessionari del túnel de Sóller". Corria l'estiu de 1995. Temps enrere el sementer "pepero" havia donat quatre pispes d'ungles llargues, alguns prevaricadors i un incombustible Jaume Font, condemnat el 1989 per delicte electoral (una menudesa comparat amb el posterior cas Mapau). El 1998, encara sota l'ombra del primer Matas i amb Fageda i Rodríguez com a actors principals, es gestà un dels majors negocis immobiliaris que s'han bastit a Ciutat: la reforma del barri de Sa Gerreria. Novament surt a rotlo el nom de l'expresident Cañellas i el d'altres insignes membres de la dreta de llavors: Carlos Ripoll, Gabriel Oliver, Luis Alemany. De la negra segona legislatura de Jaime Matas sobren els comentaris. La traca d'imputacions de directors generals i consellers ha acabat amb la del propi expresident que haurà de comparèixer davant el jutge d'aquí a uns mesos. Amb tots aquests precedents, resulta difícil, costa molt, pensar que la nova direcció "pepera" estigui integrada per quelcom semblant a unes virtuoses mongetes tancades i, més encara, que en Josemón Bauzá sigui una mena de reencarnació de santa Tereseta del Nen Jesús.

Veig que el famós projecte per sanejar les arques municipals és -en realitat- un pla per aprimar les despeses corrents. Per moltes voltes que s'hi doni, aquesta és l'única solució per redreçar "algun dia" la delicada situació financera del nostre ajuntament. He posat cometes a "algun dia" perquè, tret que als del Pacte el toqui un "Euromillones" farcit a rebentar de billets de cinc-cents, la cosa va per llarg. Entenc perfectament les queixes dels funcionaris i pens que són legítimes les seves demandes per a mantenir unes conquestes laborals que han costat molt d'aconseguir. Estan en el seu dret ..., tant com els gestors municipals d'intentar quadrar els comptes, encara que sigui sobre l'esquena d'aquest col·lectiu de treballadors públics. Vull creure que tot acabarà solucionant-se amb una mica de seny per ambdues parts. Pens, també, que caldria demanar responsabilitats a exbatles i exregidors que, per manca de coratge i per assegurar-se la docilitat dels funcionaris, consentiren alegrement que, de tant estirar el llençol, les Cases de la Vila hagin acabat mostrant no els peus: les vergonyes.

No és el primer pic i ho dic amb tota franquesa: no crec que sigui gaire agradós que el nom de Sóller surti a rotlo arreu per les excèntriques opinions d'un vicari. He llegit i repassat varis pics el seu polèmic escrit sobre el matrimoni publicat al full dominical del passat 4 d'octubre i puc entendre perfectament els motius pels quals molts preveres van negar-se a distribuir-lo a les seves parròquies. Però, aquestes, són coses d'una Església que algun dia haurà de resoldre els seus propis conflictes enlloc d'intervenir en els d'una societat plural i amb diferents sensibilitats religioses i no sols la catòlica. El major defecte del vicari Mercant és que en un casament només és l'oficiant, mentre que la parella és la que consuma el matrimoni. Seria com una mena de repartidor de Coca-Cola que mai l'ha provada. Parla teòricament d'una cosa que ignora en la pràctica. De l'adjectiu "mentecatos" que sembla haver adreçat als periodistes en un sermó, ningú millor que ell mateix per saber en què consisteix pecar de supèrbia.