Na Munar a la barra i l'enrenou de Campos. Quatre mallorquinades. Números

Benvolguts lectors: dues setmanes enrere, comentant el batibull provocat per UM al Consell de Mallorca - les "potadetes d'infants malcriats"-, vaig escriure: "Així les coses, sense poder albirar la terra promesa de la immunitat, despullats i sense el cobri de l'esperada impunitat, el setge s'estreny al voltant de la reina en un reialme en què els caps dels reis no valen un xavo". Potser ho recordareu. Bé, idò sembla que ara -finalment- li ha tocat el torn, recentment imputada en el cas Can Domenge. Com na Maria Antònia Munar, la majoria dels membres de l'antiga direcció d'Unió Mallorquina es troben embolicats en múltiples causes judicials. En el cas Can Domenge hi són Miquel Nadal -expresident del partit-, Miquel Àngel Flaquer -actual president-, Tomeu Vicens -diputat- i Munar -presidenta d'Honor. Pel cas Son Oms són a la barra Damià Nicolau -secretari general d'UM fins fa uns dies-, Maximilià Morales -expresident del Parlament- i novament Vicens, implicat també en el cas Pla Territorial. Al cas Peatge hi trobam a Antoni Pascual -conseller insular d'Obres Públiques- i a Gonzalo Aguiar -director insular de carreteres-. Finalment, Dolça Mulet -vicepresidenta del CIM- és investigada en el cas Ajudes.

El cas Can Domenge és especialment greu. El 2006 el Consell de Mallorca decidí adjudicar el concurs per a la venda d'aquest solar en què podien encabir-se sis-cents habitatges a la UTE formada per Sacresa i Ferrà Tur. El preu acordat fou de 30 milions d'euros, la meitat de la xifra que oferia la constructora Nuñez i Navarro, que poc després presentà una denúncia per irregularitats en l'adjudicació. Per acabar de complicar-ho, un informe d'Hisenda valorà els terrenys en els seixanta milions oferts per la constructora catalana. És a dir, que gràcies al presumpte "pelotazo" a favor d'un dels licitants, les arques públiques deixaren d'ingressar trenta milions d'euros. Per explicar-ho més gràficament, és com si de cada cent euros que duim a la cartera ens en fotessin cinquanta. Si la justícia atén els arguments del demandant i dicta una sentència condemnatòria contra els imputats, quedaria provat que van estafar una milionada dels nostres doblers. D'això -pens- no just en són responsables els actuals imputats, sinó tots els implicats en l'adjucicació; encara que tenc dubtes -no sols de què uns pocs paguin les culpes de tots-, sinó de què la feixuga mà (amb els febles) de la justícia gosi caure tot el seu pes sobre els poderosos. Dit d'altra manera: que tot acabi en un no-res i "aquí paz i después gloria".

L‘enrenou de Campos no és alié a tota la moguda organitzada pel trànsit pels jutjats dels cappares d‘UM. No debades el batle Guillem Ginard és un dels califes municipals del partit. La destitució dels dos regidors del PSM que integraven la majoria de govern forma part d‘una doble estratègia. D‘una banda és la revenja per la negativa del Bloc a acceptar el canvi de cromos pactat per UM i PSOE que preveia compensar el municipi amb 1.500 places hoteleres a Sa Ràpita a canvi del rebuig del camp de golf de Son Bacó. No sé per quina raó aquest assumpte em duu a la memòria les famoses "àrees de reconversió" del Pla Territorial i les places del Rocamar i del Don Pedro que possibilitaven l‘edificació d‘hotels a Sa Vinyola, precisament a Sa Ràpita (Campos). Tanta insistència pot acabar essent sospitosa. D‘altra banda, Ginard havia de cedir la batlia al PSM a principis de 2010 en compliment del pacte de govern subscrit el 2007. Ara, en „Pallisseta" -com l‘anomenen al seu poble- pretén perpeturar-se en el poder i manar en minoria. „Amor al cargo", que li diuen.

Aquests dies he tingut l‘ocasió de fullejar (i el delit de llegir) el llibre de Climent Picornell „El Apunts del Pla de Mallorca". Una de les fotografies m‘ha recordat les „mallorquinades" que deim els illencs quan parlam l‘espanyol (el signe més evident de què és una llengua aliena a la nostra terra). M‘han vengut al cap el parlar de Xesc Fortesa a „Majòrica" i les lletres d‘Ossifar (com aquella que diu: „Por si un caso fuera sido en los serdos, he mirado dos veses dins sa soll"). Millor encara és l‘anècdota del senyor dels Cocons, presentat a Alfons XII en una recepció a s‘Almudaina com „el señor de los cojones" („Que Dios se los conserve muchos años", contestà el monarca). A la fotografia del llibre de Picornell hi surt un cartell on hi ha escrit: „Prohibido coger camas rojas" (cama-roges, evidentment).

Juan M. Gutiérrez, director de l‘empresa especialitzada Lynce, comptà -emprant fotografies cenitals- els caps dels assistents a la passada manifestació contra la llei de l‘avortament. Eren 55.316 (dos milions, segons els organitzadors), tres mil manco que els assistents a l‘última desfilada de l‘orgull gai a Madrid. Resultat: Gais 1 - Conferència Episcopal 0.

Joan Castanyer