“Mulier Caesaris non fit suspecta etiam suspicione vacare debet"
L'esposa del Cèsar no sols ha de ser honesta, sinó semblar-ho. És la famosa frase de Juli Cèsar després de divorciar-se de Pompeia, la seva segona dona. Una altra versió diu que "no només ha d'estar lliure de crim sinó també de la menor sospita". Tan l'una com l'altra podríem fer-les avenir avui per parlar de la dona de Jaume Matas, en el sobreentès que -tot i les ínfules- l'expresident mai no arribà a ser coronat cèsar, ni s‘ha divorciat, ni hi ha pel mig -conegut- un afer de banyes com el que corcava la dignitat del romà. Hi ha en joc, això sí, molts doblers de dubtosa procedència i la taca d'una ambició fora mida que acabà trabucant la magrana del marit.
Maite i Jaume, Jaume i Maite, es van conèixer a la universitat de València. Ella, sis anys més garrudeta que el mallorquí, ja anava teixint una xarxa de poderoses amistats, començant per la del futur batle de Benidorm i president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana ("una comisioncita ..."). A n'Areal li atribueixen l'empenta decisiva per a què Matas fes el salt (l'assalt, més ben dit) a la política. La carrera d'en Jaumet fou meteòrica: en set anys passà de director general de pressuposts (1989) a president de Balears (1996) i en quatre més a ministre d'Espanya (2000). Per a Maite la tornada a l'illa (2003) fou com tornar caure dins la gerreta. Mallorca era el cul del món. Per endolcir-li l'amargor, l'home l'envoltà del bo i millor que podia oferir-li: en Michael Douglas i na Catherina Zeta, na Schiffer, na Kournikova, ... i doblers, molts doblers per gastar. En Jaume era qualcú. L'adossat a Ca's Català feia poc per un president de les Balears i na Maite volgué un palauet de prop d'un milió d'euros al casc antic de Ciutat. Temps després Matías Vallés es demanava: "Qué clase de magnate puede gastarse millones de euros para mantener un palacete deshabitado en Mallorca, mientras reside en Estados Unidos y posee otras envidiables casas en Madrid y en la Colònia de Sant Jordi?" Qui sinó l'assessor de Pricewaterhouse Coopers, l'antic inspector d'Hisenda que admeté haver deixat de declarar 322.748 euros entre 2004 i 2008.
Mentre l'home administrava les Illes (2003-07), la seva dona comprava, moblava, decorava i feia córrer billets i més billets de 500 euros. Ara un Rolex de brillants amb esfera de nacre de 23.000 euros, ara un Cartier de 12.894 (aquí degué deixar propina) i un anellet de 5.000, i més tard un Mini Morris blanc amb sostre negre de 24.000 euros, pagat religiosament al comptat. Adesiara unes sabates de mil euros (sols a l'armani del palauet n'hi havia una cinquantena de parells) o un enciam (pagat també amb un billet lila). El propietari d'una joieria palmesana afirma que na Maite s'hi gastà 70.000 euros en joies i rellotges (es diu que en aquells temps al compte bancari hi havia poc més de cent euros). El propietari de l'empresa de decoració Denario, Antoni Obrador, facturà als Mates uns 100.000 euros en objectes de decoració (granereta d'escusat inclosa). Obrador admeté davant el jutge que Areal li entregava regularment sobres tancats amb els doblers per pagar als proveïdors del palauet. Fernando, germà de na Maite i llavors gerent del PP balear i de la Fundació Antoni Maura, administrador de Binigabri S.A. (presidida per Vicenç Grande) i espós d'Encarnación Padilla (col·locada de directora general de Tecnologia i Comunicació del govern balear), liquidava els comptes de les obres del palauet amb el mateix procediment. L'Areal germà reconegué que l'Areal germana li donà 32.000 euros en negre per pagar un constructor.
Hom diria que la dona de Mates era una al·lota feinera i havia fet un racó. Treballà a l'empresa familiar (Publicitat Matas), per a les monges agustines i en una immobiliària de Sant Antoniet. No es degué fer rica. Tampoc li degueren cobrir els lloms les feines que aconseguí (2002-07) gràcies a la posició del seu home: assessora d'educació a la comunitat de Madrid (dos mil euros al mes), empleada del Centro Balear de Cálculo (altre tant) i de l'assessoria tributària Martorell (13.469 euros en total) i relacions públiques a l'hotel Valparaiso (37.678 euros el 2007). Paradoxalment, la seva amiga Amparo Montes "Ampi" declarà que "mai vaig tenir la impressió que Maite Areal treballàs". Curiós. "Mulier Caesaris non fit suspecta etiam suspicione vacare debet". Quina veritat.
Què hauria estat de Mates sense la seva "princesa"? Resulta difícil saber-ho. Vendria neveres i rentadores al negoci familiar? Seria un petit botiguer escandalitzat per la corrupció dels polítics? O hauria arribat on és ara mateix? Perquè ja se sap: "la cabra tira al monte". Idò!
Notícies relacionades
-
Excés de modèstia. Penitència pública. El dolorós. Acollonats (jo el primer)
Publicada el 13/07/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
A pocs doblers, poca música. Ni per fer cantar un cego. Mal als ulls
Publicada el 03/08/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Una de per aquí (¡Qué viva Espanya!). Som una nació. Això d'Arenys
Publicada el 11/09/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Una qüestió d'autoritat. Més "Defensora". Els "discursos identitarios"
Publicada el 22/09/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Cucurrucucú, Paloma!!!
Publicada el 05/10/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Novells, nets i purs. Estrènyer-se la corretja. El full parroquial
Publicada el 19/10/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Na Munar a la barra i l'enrenou de Campos. Quatre mallorquinades. Números
Publicada el 26/10/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Repàs a la darrera portada. Notes del dietari (coses del dia). Illes
Publicada el 02/11/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
L'esperit masoquista. Més xous! Jo tampoc hi posaré els peus
Publicada el 09/11/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Tout va très bien (coses de Mallorca). Més que un club. Amanida telefònica
Publicada el 16/11/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Realitat i ficció (quatre posades en escena). Serveis mínims
Publicada el 23/11/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
La sala de jocs. Maniqueisme i seducció. Per un plat de llenties. Estrella “Michelin"
Publicada el 30/11/2009 per Joan Castanyer a Opinió -
Primer assalt. La pastora i el Jumilla. Fred. Galletes d'oli
Publicada el 26/02/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Dos candidats, dues enquestes terrorífiques i un mutis esperat
Publicada el 05/03/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
La naturalitat i el gonellisme. La més sublim de les Belles Arts. Va de banyes!
Publicada el 12/03/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Millor seria tancar el quiosc. Cera del Corpus. Les “quelitas" i el veïnat.
Publicada el 19/03/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
La política els cria i la justícia els aplega (o no). Petites ridiculeses i manipulacions
Publicada el 26/03/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
De Plomer a Soler, de Soler a Josemón i de Josemón a Matas (Jaume)
Publicada el 02/04/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Excuses i reparacions. La refundació del capitalisme i l'adéu al benestar
Publicada el 09/04/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
La granereta d'en Mates (un símbol del poder). Que no pari la música!
Publicada el 16/04/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
La bona educació: una de lladres i serenos i de gent que fuig sense pagar
Publicada el 23/04/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
«Si yo tuviera una escoba». Paleontologia contemporània. No, no m'ho empàs.
Publicada el 03/05/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Això de Grècia, en ZP i el futur que ens espera
Publicada el 14/05/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
L'estalvi, la corrupció i la podridura. Les enquestes i els joves emprenedors
Publicada el 24/05/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
N'Aina i el Firó: no n'hi ha per tant (però d'haver-ne, n'hi ha)
Publicada el 28/05/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Salta Jimmy, salta! Estalviar. La veritat i tota la veritat
Publicada el 11/06/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
De la crisi virtual a l'autèntica (un viatge des de la ficció al món real)
Publicada el 21/06/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Polítics: quin càstig, Déu meu! (breu tractat sobre aprofitats, barruts i mentiders)
Publicada el 25/06/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Exercicis de geometria política. Cap on anam? Per dignitat
Publicada el 02/07/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
“Som una nació. Nosaltres decidim". Estalvi o “ahorro". Indults i absolucions
Publicada el 12/07/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
“Antes roja que rota” (un afer de pilotes)
Publicada el 19/07/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Els bancs ballen i les cadiren sonen. El remei per a UM. Juntets i reagrupadets
Publicada el 30/07/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Dietari de viatge: impressions de la Mallorca canicular (primera part)
Publicada el 30/07/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Dietari de viatge: impressions de la Mallorca canicular (i segona part)
Publicada el 06/08/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
El progrés i les seves coses. Un afer de banyes (o l'Espanya encabronada)
Publicada el 13/08/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
En Pepiño, els imposts i Santa Rita. El “Defensor de España". El que m'importa
Publicada el 25/08/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Fornalutx i els provocadors. Lliçons de cortesia. Cucorba, els vots i el patrimoni reial
Publicada el 13/09/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Trull al galliner. Sumar vots i eficàcies. Bàmbols i un poc més encara
Publicada el 13/09/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Va de cites (apunts sobre la desafecció i les pulsions separadores)
Publicada el 20/09/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
“Mariano y Josemón, agencia de manipulación". Com una calça. Aprimar-se
Publicada el 27/09/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Vaga (a mig gas), coratge (poc..., poquet) i imaginació (no n'hi ha)
Publicada el 05/10/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Fira per comprar, vendre i aprendre (apunts de la Buchmesse 2010)
Publicada el 11/10/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Agafats “in fraganti". El noms i els colors. Premis i mèrits
Publicada el 19/10/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
De “señoritos engominados, pijos, estirados y españolistas del PP" (una de por)
Publicada el 26/10/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Els embulls d'un petit país o la merda del galliner (entre la penúria i el Chanel)
Publicada el 02/11/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
El lapsus periodístic (viu amb el que escrius!) i el full de ruta. L'hora del lector
Publicada el 15/11/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Exercicis de semàntica (entre la “colla" i el “cul a l'aire")
Publicada el 15/11/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Víctimes, víctimes i més víctimes (...i culpables, culpables, ben culpables)
Publicada el 22/11/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
La cara oculta de la democràcia. El Papa i les gomes. Amb el cul estret
Publicada el 30/11/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Estampes de tardor (... i d'hivern) que et deixen gelat el cos (... i el cor)
Publicada el 03/12/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
L'alarma de l'estat d'alarma (d'en Pepiño a Wikileaks amb escala a Son Sant Joan)
Publicada el 17/12/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Breu assaig sobre l'ofensa (d'allò que ens hauria d'afrontar i del que no)
Publicada el 17/12/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Imputats, autistes, còmplices, absolts i despullats (no, no són com nosaltres!)
Publicada el 23/12/2010 per Joan Castanyer a Opinió -
Any dolent i llarg o la fina partió entre la paciència i la covardia
Publicada el 07/01/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Coses que no comprenc però que m'agradaria entendre (carta als Reis d'Orient)
Publicada el 07/01/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Un hivern (alemany) a Mallorca. Lliçons de cafre. Cabrons a mig quilo. Desglaç
Publicada el 14/01/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
El vi i els seus beneficis (n'Aznar, les autonomies i els nostres ...)
Publicada el 04/02/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
La ruta de les clavagueres (na Julve, el PP, na Jesusa i els Maulets). O caixa o faixa!
Publicada el 04/02/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
El trencaclosques (a cada cap, un barret). Sí, però són humans
Publicada el 14/02/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Reflexions sobre la bonesa d'una única llista municipal nacionalista i progressista
Publicada el 14/02/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Breu recorregut pel bestiari polític solleric (campi qui pugui)
Publicada el 08/03/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
De com la Mare de Déu es deia Joana i altres històries inversemblants
Publicada el 08/03/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Tertulians. Nuclears: no, gràcies! Culs d'ametlla. Aprofitant l'avinentesa
Publicada el 21/03/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Això aviat farà figa. Aquí devora, tirant cap a xaloc
Publicada el 28/03/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Va d'eleccions! Objecció de consciència. Sóller on eres?
Publicada el 04/04/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
No, no és això (el món de la cigala i la cloïssa). Jutge i part
Publicada el 11/04/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Les estratègies de la política: tot és postís (tira tira de Ciutadella a Sóller)
Publicada el 29/04/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
El que ens deixam pel camí. Can Moll. Culturalment invisibles
Publicada el 21/10/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
La piscina, Entesa, el Sr. Gual i l’estratègia (massa pressa i poca pausa). Sant Jordi
Publicada el 04/11/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Hàlouin, la multiculturalitat i el pensament fàcil. Les canongies del PP
Publicada el 29/11/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Tots per la pasta: polítics, capellans i altre bestiar que va a lloure
Publicada el 29/11/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
Reflexió, reflexions, evocació i petites nostàlgies
Publicada el 29/11/2011 per Joan Castanyer a Opinió -
L’estupidesa i l’infinit: vistes panoràmiques de la misèria humana
Publicada el 29/11/2011 per Joan Castanyer a Opinió
L'opinió del lector
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de setmanarisoller.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» setmanarisoller.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Opinions
De moment no hi ha comentaris.
- Notícies
- + Vistes
- + Comentades
- Darreres
- Tota la Vall, baix una capa de 15 centímetres de neu
- Sant Antoni comença calent
- Les dues darreres demolicions de Llucalcari costaran menys de la meitat del previst
- L'Ajuntament i Acciona rescindeixen el contracte de mutu acord
- La Vila haurà de pagar a Acciona 24 quotes trimestrals de 158.700 euros cada una


Menéame
Delicious
Yahoo
Tafanera




