Handicap vegeterià

No crec que sigui casualitat que estiguiconeixentúltimament a més gent que és vegetariana i vegana. Cadascú té les seves raons, ja siguin morals, físiques o emocionals.

Comprenc que la gent s'hagi tornat reticent a menjar carn fraudulenta i adulterada, llet hormonanda, ous manipulats i peixos contaminats. Però el que no comprenc és com en lloc d'ajudar i donar suport als pagesos responsables i amants de la natura i dels animals, ens pegui per deixar de menjar proteïnes, indispensables per al nostre cos, a canvi d'atapeïr a productes suposadament dietètics, ecològics, sans i per cert, molt cars. Com a exemple, dir que la soja texturitzada, molt utilitzada pels vegetarians, no aporta cap nutrient i és molt indigesta, ja que és la soja fermentada (miso, tempeh, salsa de soja) l'única que ens aporta totes les propietats d'aquesta. Un altre exemple són les hamburgueses o salsitxes vegetals, que si llegim els seus ingredients comprovarem que no són tan naturals ja que porten midons, sucres i diversos additius. O els famosos batuts de proteïnes, que són tan sintètics que el nostre fetge no pot assimilar tal quantitat de components estranys.

No crec que la solució sigui deixar de menjar proteïna animal i triar productes dietètics de suposades proteïnes vegetals. Sento i afirmo que és un altre negoci més i aquesta vegada és la indústria dietètica la qual s'aprofita de la mala fama i reputació de la indústria alimentària per treure el seu profit i benefici.

Una nutrició vegetariana (sense productes d'origen animal, inclosos llet, lactis, ous i fins i tot mel) té un efecte netejador i depuratiu, però no considero que sigui una bona idea mantenir-la molt de temps ja que necessitem d'altres nutrients a part de les vitamines i minerals que ens aporten les fruites i verdures. És ideal com a dieta depurativa temporal i en climes càlids, per eliminar residus tòxics, com l'àcid úric, mucositats, greixos, etc.

Molts vegetarians no fan una alimentació equilibrada, és a dir, no aporten suficients cereals integrals ni llegums, per tant porten alimentació deficitària, que a la llarga portarà problemes i dèficits importants com anèmies pernicioses causades per la manca de vitamina B12 i degeneració de la columna vertebral als deu anys de seguir aquesta alimentació. A més si hi ha un excés o ànsies de sucres o mel (molts d'ells són addictes a causa d'una deficiència de proteïnes i hidrats complexos) es tendeix a desmineralitzar i debilitar el cos, necessitant una aportació de vitamines B12 injectables o suplements de vitamines químiques (un altre negoci). Això seria innecessari si es portés una alimentació basada en algues, civada, tempeh (soja fermentada), pa de blat germinat, miso, xucrut per ajudar a les bacteries intestinals a sintetitzar la vitamina B12 (és en l'intestí gros on aquestes bacteries produeixen vitamina B12), a més de cereals, verdures i fruites.

Un exemple molt clar de un vegetarià desequilibrat va ser Hitler. Durant trenta quatre anys va basar la seva alimentació en fruites, verdures, patates, llet, arròs blanc, xocolata i enormes quantitats de sucre i farina blanca en forma de pastissos i pastissos.

Els indis vegetarians, en canvi, fan una alimentació molt equilibrada que consisteix en cereals (majoritàriament arròs), llegums (daal), verdures cuinades i verdures crues i una petita quantitat de confitats (ferments). Així és més difícil que hi hagi descompensacions ja que en un mateix plat tenen tots els nutrients necessaris que seran ben assimilats i digerits sense tenir ganes d'aliments expansius com l'addictiu sucre (en forma de dolços, brioixeria, xocolates, sucs industrials o refrescos amb gas).

Si realment sentim que el veganisme o el vegetarianisme no ens fa bé, si veiem que estem cansats, febles i deprimits, hauríem de buscar i demanar proteïna animal de bones condicions: ous de gallines de corral, carn d'animals criats a la natura i que pasturen a l'aire lliure, peixos d'aigües netes i criats en llibertat...

Necessitem una aportació completa de molts nutrients. El nostre cos no està dissenyat per viure sol de fulles i fruites, necessita material de construcció que ho aconsegueix principalment de les proteïnes i dels hidrats de carboni complexos. És l'única manera de trobar l'equilibri. L'èxit està en la flexibilitat nutritiva i emocional.

Salut i Bons Aliments.