El padrí

És difícil arribar a "padrí" per damunt les excuses i els saraus, les astúcies i els nyic-nyacs als quals ens hem d'afrontar fins al final, fins a la meta, tota una prova de resistència.

El padrí:

És un atleta que ha corregut ferm per tots els camins abruptes de la vida i ha arribat, panteixant, suorós, carregades les espatlles de treballs desiguals i arriscats fins a la fita..., imposada, potser incerta.

És una cara "passada de moda" a la qual toca l´hora del relleu.

És l' actor que ha operat en el "Gran Teatre" del món de manera personal i singular. Ja, closos els seus espectacles, assegut dins els vestidors, sentint els aplaudiments que el públic sorolla als personatges que representen el seu paper, ell es renta la cara de maquillatges. En grec "hipòcrita" significa actor de comèdia.

És un home a qui mana el metge operar-se de cataractes, tota vegada que la nineta dels seus ulls se li ha tornat desdibuixada, confusa, imprecisa.

És un idealista que ha somniat poder dominar-se i dominar quisvulla; i, ara, es medicat i dut de la mà, fins i tot, en els passatemps per fugir de la rutina.

Sí, el padrí, que camina poc a poc, vorera vorera dels carrers, anant-se a seure al cafè, als bans de la plaça, davant la televisió, costat de la foganya, despert dins el llit després d'una nit que ha trobat llarga.

Potser,sí; potser, no...

L'home que se sent sol dins la soledat dels seus records, al ressò repetit de "coses de vell", "estau xapat a `l'antiga; l'home que s'ha d'engolir les estrambòtiques guises dels néts que viuen i es comporten d'acord amb la llibertat que els empresona.

Padrí, deixa que els teus fills duguin les regnes dels carros a on cavalquen els seus fills; deixa que els joves caminin per la vida, la seva vida. La vida és la nostra mestra, també ho serà per ells.

Deixa que et tenguin, a causa de les teves rareses, per un "nin gran"; deixa que els saberuts discutesquin pensant que arreglaren el món amb set dies; deixa que les gernacions caminin pel jaç assenyalat pel seu temps

Quan el cos està cansat és bo descansar, contemplar la sortida de sol, i la seva posta, recordar des de la cresta el passat amb medalles i nafres; entretenir-se mirant els infants corrent amb bicicleta o amb patins; conta'ls les teves historietes, com es sembren les faves, com guanyares les primeres pessetes.

No deixis de pensar

amb els padrins asseguts en cadira de rodes,

amb els padrins arraconats i sols,

amb els padrins, que pel seu caràcter, no són sufridors,

sofronyosos i malagraïts,

amb els padrins simpàtics, amables, graciosos,

predisposats, que omplen la casa com un

patriarca el seu llinatge,

amb els padrins que els néts se'ls mengen a besades.

**************

Déu meu!

A casa nostra, a ca mon pare i m'ho mare, els padrins foren els miralls a on mirar-nos- hi, obres d'art, orgull per a ells i per nosaltres els fills.

Encara no som padrí, però esper esser-ho ja que els meus fills són molt joves. Quantes coses faig pensant amb els meus possibles néts. Ja els estim, amb la seguretat que m´'estimaran. Ser "padrí", arribar a l'edat de poder ésser-ho és una victòria que no tothom hi arriba.