Dites dels clàssics llatins, lliçons per avui

*Què bo és celebrar i conmemorar els annals (125 anys) de les nostres ventures i de les nostres desventures en més dignitat de cada dia" Horaci.

El setmanari "SÓLLER" ho ha fet, i, a vista meva, de manera digna. Essent jo pobler, veig en moltes coses "Sóller" com poble únic, dins Mallorca, dins una activitat per millorar-se meritosa d'esser seguida en molts de pobles mallorquins. HO DIC DE COR. ENHORABONA!

* "Per què tu has d'ésser tan ric quan n'hi ha tants i tants que són tan pobres" "Cur eget quisquam, te divite" Horaci (63-8 abans C.).

Si són rics els rics és en tant que mengen damunt l'esquena dels pobres; si els pobres no fessin feina per a ells no mengerien. I això és ben cert; ara que, ells no ho veuran mai. Si ho vegin, compartirien més amb els seus operaris les seves ganàncies fabuloses. Mesurar els jornals dels obrés per ells omplir el seu calaix sense mesura, no és robar, és ser un bon negociant. El món s'ha fet sempre així, així l'hem trobat, i, així ho deixarem.

* "Les passions desbocades acaben quasi sempre matant i matant-se" Ciceró (106-43 abans de Crist))

* "L'esbucament físic d'aquest home se deu als seus vicis de joventut. La causa n'és que una joventut viciosa quan arriba a la vellesa entrega un cos ja podrit" "Libidinosa adulescentia effectum curpus tradit senectuti" Ciceró.

* "Cobreixen les banyes dels braus amb plata" César, 100- 44 abans de Crist.)

Aquest seria el meu comentari (amb innocencia de part meva) en el dia d'avui: "Ara es prohibeixen els toros".

* "Els grans, els poderosos, els ricots sempre tenen al seu entorn una multitut d'amics". "Florentes amicorum turba circumsedet". Sèneca, el Vell . (55 abans i 65 després de Crist).

* "És una cara girada, un coll flexible que canvia d'opinió i de paraula davant qui li convé. No te fiïs d'ell, a l'hora manco pensada te trairà". Plini Secund.(61-112 després C.)

* "Ningú es pot fiar d'aquell governant, que amb sospites greus ha estat emportat davant els tribulans amb càrrecs seriosos. Mai no serà persona de confiança." Petroni ( ¿ - 66 després de C.)

* "Les herències fan barellar els pares amb els fills, els germans amb els germans". "Patres liberosque pecunia commitit". Séneca.

* "Tu has fet que el llop guardi a tota hora l'ovella". Terenci Afer, ( 50 - 19 abans C.)

Nota històrica que pot il·lustrar-nos. El senat i la monarquia de la Roma Clàssica.

El Senat estava compost d'homes madurs, d'edat ja avançada (Senex). El poble els tenia com els "pares" de la Pàtria (Patres). Aquesta era la seva responsabilitat:

1ª. Representar el poble davant el Rei. El Rei tenia l'obligació de consultar el Senat en tots els assumptes d'interès per al poble.

2ª. El Senat era el protector del poble en tot i per tot. El poble confiava en ell i se fiava d'ell plenament, tota vegada que seguia en tot moment les seves passes, i els seus decrets.

3ª. Quan moria el Rei, durant el temps del "inter-regnum" (entre regnat i regnat), el poble no quedava orfe, desemparat. Els senadors de torn dirigien el poble amb normalitat fins que el nou Rei fos coronat.

I Roma se feu gran i, potser, el seu seny encara perduri en molts detalls entre nosaltres. Comparem. Ignor les minúcies que, a hores d'ara, condueixen rei, Govern, Senat.

Són millors o pitjors? I el poble n'està assebentat del tot, o cuinen les viandes ells tots sols. Dit clar i català: els partits, segueixen els seus interessos o els del poble? D'ells se'n pot treure un diccionari de dites insultants entre tots els partits. És tot un exemple de ciutadania pels nostres infants, no?