Opinió | Joan Castanyer

Dietari de viatge: impressions de la Mallorca canicular (primera part)

Joan Castanyer | 30/07/2010 | Visitada 332 vegades

Em resulta difícil d'explicar: quan torn a Mallorca em sent cada pic més estrany entre la gent que l'habita, però més lligat al seu paisatge. Pens que em costa adaptar-me als canvis de les fesomies i m'aferro a tot allò que es manté inalterat (que cada vegada és menys, tot sigui dit). Venir a l'Illa durant l'estiu exigeix posar-me la disfressa de "guiri" i passar el més discretament possible entre el paisanatge. De la darrera estada -dies enrere- és aquest petit dietari de viatge.

Dijous 22 de juliol.

El meu fill major i jo arribam ben de matí a Son Sant Joan. Els 32ºC de l'estiuet de ca nostra es transformen en 32ºC sufocants i humits que ens fan suar d'immeditat. El primer sentiment que ens ofereix Mallorca és el de la saturació. Saturació a l'aeroport, saturació a l'autopista, saturació a les carreteres, saturació als carrers. Hi ha massa cotxes i massa gent en un territori tan menut. És un peatge més dels que hem de pagar com a colònia espanyola dedicada al monocultiu turístic. Entram a Sóller afectats per primer pic per la reforma circulatòria. Sembla feta amb seny i relativament útil, tot i que els problemes de trànsit a la nostra ciutat tenen mala ferida. Hem dormit poc i estam fets pols. Pretenem descansar, però ens resulta impossible. Massa renou. Faig dues gestions i algunes compres. Vull menjar unes tapes a l'Espanya, però m'hauré de conformar amb patates i olives perquè les racions s'han adaptat a les necessitats dels estrangers: dinar. Havent dinat el nin es dóna per satisfet amb una volteta pel port i un gelat al Fet a Sóller. A les deu el tenc al llit.

Divendres 23 de juliol.

En Luca desitjava venir a Mallorca per tres raons fonamentals: Aqualand, Aquarius i la platja de Muro. Avui li satisfaré el primer desig. Aqualand és car, com tot a l'illa. L'empresari mallorquí té una mentalitat depredadora envers el turista. Crec que doblar o triplicar els preus per plomar a fons i aviat els "guiris" és una mala estratègia, però del seu pa faran sopes. Em pas tot el sant dia baixant per tobogans, arriscant vida i fama. Finalment aconsegueixo sortir viu de l'experiència amb l'al·lot més content que unes castanyetes. Una volteta per plaça a la nit i un saborós gelat a Ca'n Pau i el nin dorm com un tronquet. Jo no. Poc abans de les tres sona l'alarma de l'hotelet que han muntat a ca's Pastor. Els clients van sortint mentre un empleat repeteix un pic rere l'altre "I am very sorry, very sorry". Alguns baixen amb les maletes fetes, altres vestits i qualcun amb poca roba. Passa el temps i el soroll no s'atura. Mitja hora llarga més tard arriben la policia i els bombers. Un bomber atura l'alarma (gràcies!), revisa l'edifici i intenta explicar al sereno com parar-la si sona de nou. Parteixen. Dins l'hotel es segueix escoltant "very sorry, very sorry".

Dissabte 24 de juliol

. Avui toca mercadet. Primer de tot compro una sanalla que vaig omplint de formatge, confitures, mel, ... En Luca es compra una samarreta dels Esclatabutzes. Des de fa cinc anys no falta mai a la cita. Aquest pic anam al Central. De l'Aquarius, el cafè, la canya no hi ha queixa. El variat fa honor al seu nom, però resulta ser una altra decepció. És un dia per retrobar amics i l'al·lot s'avorreix com un cargol. Tres botelles d'Aquarius per posar a la maleta li alegren la vida. Per Alemaya no n'hi ha i importar-ne s'ha convertit en un ritus de cada viatge. De capvespre anam a Valldemossa. Ens deixam prendre el pèl com a bons turistes i tothom content. Havent sopat el nin surt de marxa amb la seva tia Rosa. Van a la cloenda de Sa Mostra (que mai m'ha fet enrevenar, ho confés) i tornen passada mitjanit. A dormir falta gent. Avui no em desperta cap alarma, potser una d'aquestes motos que foten un renou infernal enmig de la indiferència de polítics i policies.

Diumenge 25 de juliol

. En Luca volia anar al mercat de Sineu, però com que no podrà ser li he bescanviat pel de Santa Maria. Més formatge, sobrassada i quatre regalets per la família. En Luca es compra un ventall. És un matí agradable. Entram en un bar per beure i menjar una mica de frit. Bo. De primera. En alguns llocs de Mallorca encara saben guardar les essències de la pàtria. Després de pagar un preu honest estic a punt d'arrencar-me cantant La Balenguera. Hi ha quatre niguls i no vull cridar el mal temps. Cerc llavors de pebre mallorquí i les trob. Surt de la parada amb llavors de pebre, de tomàtiga de ramellet, d'albergínia, d'alfàbrega i d'un caramull de coses més. L'any que ve l'hortet del sogre experimentarà una reconversió. De capvespre partesc cap a la platja de Muro amb el nin i un amic. L'aire és fresquet i a la mar hi ha ones. Mentre els nins s'ho pasen bé jo puc relaxar-me, extasiat amb la remor de l'aigua i els verds i els blaus del paisatge.

No hi ha res al món com Mallorca. Idò!

Ico_meneame Menéame Ico_delicious Delicious Ico_yahoo Yahoo Ico_tafanera Tafanera
Opina

Notícies relacionades

Sóller
Cloudy
Port
Cloudy
Fornalutx
Cloudy
Deià
Cloudy
Escorca
Cloudy
Portada en paper SSOSol001.pdf
Escut Setmanari Escut Setmenari Sòller
Cab_blogs

Sebre Jugar

• Per Joan Antoni Castanyer
Sebrejugar_blog
21/01/2012 04:26
Sorprenent victòria del SBD a Madrid 79-89.
Feia estona que no feia cap entrada, doncs, avui si que he de donar-vos  una bona  noticia. De fet pels amants al basquet femení de la nostra Vall ja no ho és, ja que, el partit contra  el Ribas

Contarelles

• Per Josep Bonnín
Contarelles_blog
13/12/2011 11:53
Opacitat i manca de transparència del nou Consistori
Avui dimarts dia 13 es ratificarà en el ple ( usant i abusant de la seva majoria absoluta) el Conveni signat amb la direcció de la Residència Bell Entorn; fet en Junta de Govern, sense cap tipus de