Opinió

Què puc afegir avui al que vaig escriure la passada setmana sobre el que havia de succeir el diumenge vint? Els resultats s'ajustaren al guió previst de majories absolutes i derrotes històriques. Quan les coses van malament sempre hi ha una possibilitat per a què vagin pitjor, per molt que la trista gestió de govern de ZP sigui difícilment agreujable.

Dia de reflexió. Sobre quins assumptes hauria de meditar la ciutadania el dia d'avui? Ho dic perquè sembla que tot ja està dat i beneït, que uns van sobrats, altres es fotran una nata catedralícia i els demés tractaran de consolar-se amb uns resultats dignes i segurament prescindibles. La jornada d'avui només serveix per donar una petita treva als polítics abans de l'estrés de l'hora dels valents. Els assessors preparan el discurs de la victòria del "Señor de los hilillos" o el d'acceptació del fracàs del seu espàrring.

Les institucions i els seus representants -encara que sols fos per vergonya torera- haurien de ser una mica més curosos en la manera que manejen els doblers, especialment els públics. Per això de la crisi, ja m'enteneu. Anar un poc alerta i evitar que la gent tengui la certesa que, qui pot, s'aprofita d'un càrrec en el que havia de servir enlloc de servir-se'n.

Pregunta de l'entrevistador: "A què pensau que es deu la proliferació que s'ha donat els darrers anys de les festes de Halloween?". Resposta dels entrevistats (un presumpte grup d'animació infantil): "Pensam que es deu a l'augment de residents extracomunitaris que s'ha donat durant els darrers deu anys, i com es normal aquesta gent vol celebrar les seves festes tradicionals. (....) Pensam que són els mateixos al·lots qui demanen aquestes festes i que no s'han d'entendre com a res d'invasor sinó més bé com un fet de multiculturalitat". Un pic llegida aquesta "experta" opinió, bastant esverat, vaig adreçar-me al Google per cercar informació sobre la festa de Hàlouin i dades fresques sobre immigració extracominitària a les Illes.

La ingenuïtat -en política- és un pecat. Entesa pecà d'ingenuïtat i oblidà que "a l'enemic, ni aigua". Anunciant dies abans la inauguració simbòlica de la piscina municipal de Son Angelats, donà temps a la tropa de Simarro per omplir-la d'aigua i aigualir-li (mai millor dit) la festa. Esper que l'experiència hagi servit de lliçó a Entesa i al Sr. Gual. L'estratègia de la sorpresa, del cop a traïció, és la més efectiva per combatre el PP. Que en prenguin nota els nombrosos interessats en deixar en evidència als "peperos" que comanden l'ajuntament. No els mancaran ocasions, certament.

En un recent article, Jacint Planas i Sanmartí es demanava si Mallorca era conservadora o progressista. Ni una cosa ni l'altra, "no em sabut conservar ni progressar" es plany el veterà periodista. Hi estic ben d'acord. Girant l'ullada cap enrere, com en els versos de La Balanguera, ens adonam de l'immens patrimoni comú que ens hem deixat pel camí, del balanç negatiu que ofereixen les moltes pèrdues en comparació als magres guanys que com a poble hem obtingut.