Les bruixes de Laspaúles

Durant el nostre viatge de vacances, del ja n'he escrit en un article, en passar per un poble d'Osca, "Laspaúles", on vàrem tenir la sort de poder visitar el memorial en el parc temàtic: "Brujas de Laspaúles"; on es troba l'escultura realitzada per Domingo Subias. El recordatori de 28 "bruixes", jutjades, de les quals 22 foren condemnades i executades a la foguera. Fou en el segle XVI.

En un fulletó que ens entregaren en un restaurant on vàrem dinar, es planteja una pregunta important: "Eren realment bruixes o foren jutjades per ments atrofiades i materialistes que no comprenien els poders ocults de la naturalesa i de certes persones que de manera senzilla endevinaven la flaire, el poder i la força oculta que tenen les plantes i la natura" (traducció meva).

Si tenim en compte que en el municipi de Laspaúles, en el segle XVI eren prop de dues-centes persones, fou executat el vint per cent de la població.

Quantes persones: fills, pares mares, esposos d'aquestes dones acusades com a "bruixes" hagueren de patir la tragèdia de la seva mort i al mateix temps, quedar estigmatitzats davant dels ulls de la resta del poble?

Ignorància tan sols o abús de poder i estatus socials dels que les jutjaren? Una altra vegada el missatge de por per atemorir al poble i poder continuar amb la repressió i fer el que els hi passes pels dallonses amb vides i hisendes, revestits d'una falsa i hipòcrita autoritat (autoatorgada) "moral i ètica".

I la pregunta, existeixen encara ments atrofiades que funcionen com a màxims representants de les religions monoteistes més importants en nombre de membres i de poder": Catòlica, jueva i musulmana? Aquests elements encara juguen amb la ignorància, estenent els seus missatges de por, per poder continuar exercint el seu poder a la terra; ja que de ben segur que en el cel, els hi pegaran una bescollada quan hagin de passar comptes, ja que s'han dedicat a crear el seu propi infern.

Per desgràcia encara ens trobam amb figures ultraconservadores i fonamentalistes que estan intentant aplicar el mateix discurs per a tenir acogotats als seus feligresos. Repeteixen discursos semblants als inquisidors que cremaren les bruixes de Laspaúles, però avui en dia de manera menys cruenta. Però el dany mental i emocional el segueixen practicant amb nocturnitat i traïdoria. Estan més a prop del Déu colèric, castigador i inmisericorde de l'antic testament (això dins del catolicisme, en figures com Rouco Varela, per exemple); a les altres també es dóna el mateix; que del Déu amorós i misericordiós que presentava Jesucrist, del que diuen ésser els seus representants, quan parlava del Pare.

Si fem memòria, Jesús fou assassinat perquè el seu discurs no convenia gaire als grups fonamentalistes que regien a Palestina i tampoc era gaire convenient a la força colonialista invasora romana, que no tenia cap interès en crear enfrontaments innecessaris amb els cap pares religiosos, representat històricament per en Pilat.

El tribunal de la inquisició, avui Congregació per a la Doctrina i la Fe, del que no oblidem que el prefecte fou l'actual Papa Benet XVI, n'ha fet també de les seves, menys agranar dins casa pròpia.  

En el memorial, del que he parlat, s'inicia amb l'escultura de la que n'he escrit abans i hi ha tot un trajecte marcat amb diverses escultures, representant les diverses bruixes que foren vilment assassinades, ja que em sembla que no hi ha altre nom per a descriure les perreries cruels que els hi arribaren a fer. Aquest fet, si fem una mica de memòria, també va passar a altres llocs d'Europa, a Amèrica del Nord, segle XVII, on foren jutjades les bruixes de Salem, que el fet s'ha difós com a obra de teatre, escrita per Artur Miller, del qual inclusiu es va fer una pel·lícula cinematogràfica.

Trists exemples de fanatisme i fonamentalisme en tenim al llarg de la història de la humanitat, per la imposició d'uns codis morals, d'uns personatges que es creuen posseir la veritat absoluta i en tenen prou poder per a exercir els seus desequilibris i frustracions sobre altres persones que no han fet cap mal. No encetaré la qüestió xueta a Mallorca per exemple, on el darrer auto de fe amb ajusticiament fou ni més ni manco a les acaballes del segle XVII, ja que ho he fet en altres articles. No es troba tan enfora en el temps les bestieses i animalades que es feren als meus avantpassats simplement per intentar practicar una religió diferent a l'oficial.  

És trist, inclús avui en dia, que la intolerància, racisme, homofòbia, i altres termes de discriminació cap a certes persones per la seva condició de raça o sexe, encara hi hagi descabdellats que les practiquin.

Confio, malgrat alguns ens podran titllar d'optimista , en  un salt qualitatiu de l'ésser humà i també com vaig escriure a l'article passat existeixen moltes persones que estan, i ara dic estem treballant per això. Sembla que encara queda molta feina a fer, però els que n'estem convençuts, malgrat tot, no afluixam.